Evangeli (Mt 6, 7-15)

Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

Vosaltres, pregueu així:

—Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dona’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.

Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

Comentari

L'evangelista Mateu inclou la formulació del parenostre entre els ensenyaments del Sermó de la Muntanya. Per altres relats sabem que els deixebles en una ocasió van demanar a Jesús com es resa, potser per haver vist moltes vegades el Mestre pregant tot sol.

I Jesús els explica que per resar no calen gaires paraules, només cal dir “Pare nostre”. Perquè la pregària és típica dels fills que estimen i s’adrecen als seus pares amb senzillesa. En un altre moment fonamental de la seva vida, a l’hort de Getsemaní, Jesús s’adreça ​​al seu Pare amb el terme més familiar “abbà”, “papà”.

L’oració meravellosa del parenostre ens ofereix les paraules correctes per a cada moment de la vida. Les frases inicials són un reconeixement de la grandesa i bondat del nostre Pare: santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat. Lloar Déu és la nostra primera tasca: donar glòria a Déu amb tota la vida, amb l'exercici de la nostra llibertat en l'amor. I després demanar: el pa quotidià d'una vida digna, de la feina, però també el Pa del Cel que és l’Eucaristia, i la força de comprendre i perdonar, que aprenem de la misericòrdia de Déu, i ajuda a la lluita, per enfrontar-nos a les temptacions.

El parenostre és la pregària per excel·lència. Com recorda sant Tomàs d'Aquino, hi demanem set coses (el número de la perfecció) i en l'ordre en què han de ser demanades.

Poques són les coses que demanem i d’alguna manera això és tot allò que cal demanar. I, a més, Déu sap el que necessitem abans que li ho demanem.