Evangeli (Mt 6, 1-6.16-18)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
—Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.
Comentari
A l'Evangeli d'avui, el Senyor ens proposa tres monuments grans que podem bastir a la nostra vida cristiana: l’almoina, la pregària i el dejuni. Són tres obres meravelloses que agraden al nostre Pare del cel.
Perquè aquestes accions no perdin valor sobrenatural, les hem de fer de cara a Déu. Fer almoina, pregar o mortificar-se només per quedar bé o fer la impressió que “som persones bones” enfosqueix la resplendor d’una acció de per si bella. Seria com posar un vel sobre un monument artístic o afegir una pinzellada inexperta a una pintura que ja estava acabada.
Quan exposa aquests ensenyaments, Jesús utilitza una frase recurrent: el teu Pare veu el que és secret. Tots percebem que les obres bones haurien de ser reconegudes i el Senyor no nega aquesta realitat. Però ens recorda que el millor reconeixement és el de Déu. Lamentablement, els homes podem afalagar avui una persona i demà criticar-la. Per contra, l’esguard patern de Déu mai no canvia.
El Senyor aprecia la nostra caritat, la nostra pregària i els nostres sacrificis, per més petits i amagats que semblin. Quan arribarem al cel, podrem contemplar amb ell els monuments d’amor que hem bastit a la nostra vida; i ens alegrarem en descobrir el valor immens que tenien davant dels seus ulls.