Evangeli (Mt 5, 43-48)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
—Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però detesta els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.
Comentari
Com d’immens és l’horitzó moral que el Senyor ens proposa a l’evangeli d'avui! «Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte» (Mt 5, 48). Per entendre-ho bé, ho hem de llegir a la llum de la vida nova que Jesús ens porta. És una vida de gràcia, en què el Pare ens regala les forces espirituals per a aspirar a la perfecció.
Aquesta perfecció a la qual Jesús ens convida no és perfeccionista. No es tracta pas que totes les nostres accions exteriors siguin òptimes i sense limitacions, sinó que el nostre obrar estigui amarat de l’amor de Déu, malgrat els nostres defectes. Anar perfeccionant la caritat és el més important. Deixar que el Senyor ens canviï la manera de veure i sentir, perquè el nostre cor sigui més com el seu. I així, gradualment, aquesta transformació s’anirà reflectint a les nostres obres.
Precisament aquest mateix Evangeli ens proposa una manifestació clara de la caritat. És conviure amb tothom, sense classificar el món entre "amics" i "enemics". De vegades trobem persones que s'oposen a nosaltres i no aconseguim esbrinar-ne el motiu. Jesús ens convida a no desanimar-nos i a continuar tractant-les amb amabilitat. El Pare les continua considerant filles, i els dona el sol i la pluja, en te cura esperant el moment de la seva conversió. I potser se servirà de la paciència nostra com a instrument perquè canviïn de vida.
Molts malentesos es resolen amb gestos d'amor. Quan algú ha perdut la confiança, potser les explicacions no són ben rebudes. És el moment d’anar a accions concretes, de conquerir l’altre amb detalls diaris d’afecte. Sant Josepmaria deia que les persones poden canviar la seva opinió de nosaltres “quan s'adonin que «de debò» els estimes. Depèn de tu” ( Solc, n. 734). Amb l'ajuda de Déu, mirem de trobar aquests gestos que fan que els altres se sàpiguen estimats.