Evangeli (Mt 5, 27-32)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
―Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
Comentari
Aquest fragment de l’Evangeli forma part del Sermó de la Muntanya, el primer dels grans discursos en què sant Mateu reuneix els ensenyaments de Jesús sobre el Regne de Déu. Jesús detalla les actituds que hem de viure envers la Llei, envers Déu, envers el proïsme i en la pregària. Comença el discurs detallant les benaurances, que dibuixen el rostre de Jesucrist i mostren la seva caritat. Jesús ens ensenya aquí la plenitud de la Llei, ens convida a fer un pas més, a viure la vida cristiana no com uns manaments a complir sinó com unes actituds a assolir. Benaurat vol dir feliç. Les benaurances són el nostre camí per a la felicitat. En aquest context hem d'entendre l’Evangeli d'avui. Jesús va baixant a detalls concrets per a assolir la plenitud de la Llei.
Amb motiu del precepte sobre l’adulteri (cf. Ex 20, 14; Dt 5, 18), Jesús demana un respecte excels cap als altres, un respecte subjacent a la Llei. Si l’adulteri consisteix a apoderar-se per satisfacció personal d’una persona casada, això no s’ha de fer ni tan sols al fur intern, on es comet el pecat mateix, encara que no es faci externament. Quan el protagonista d’aquest desig impur és un home, diu Jesús que “ha comès adulteri amb ella en el seu cor” (Mt 5, 28). Aquest ensenyament és una crida a lliurar la plenitud del cor. Per a ésser benaventurats, per a assolir més felicitat, ens convé tenir un cor cast, un cor enamorat on no hi hagi espai per a l’egoisme, per als pensaments impurs de l’home i la dona.
També Jesús parla de l'antic costum del repudi. La legislació mosaica havia introduït l’obligació del libel: és a dir, una acta signada pel marit que permetia a la dona ser rebuda per un altre home. Tanmateix, per subratllar la grandesa i dignitat del vincle matrimonial amb una dona, Jesús fa invàlids tots els repudis, ja que continuen exposant a l’adulteri la dona i qui la rebés.
El Mestre ens convida a examinar sempre la interioritat, l’arrel interior dels pecats que cometem. El pecat no és pas una acció merament exterior, sinó una acció interior. Ens fa mal a nosaltres mateixos perquè ens allunya de Déu i del proïsme. Per això, ésser capaç de vèncer la temptació interior ens predisposa a ser homes més lliures, perquè en el nostre fur intern tenim espai per a Déu i per als altres, som més capaços d’estimar. Demanem la seva gràcia per tenir sempre un cor preparat per estimar Déu i el proïsme, lliure dels lligams del pecat.