Evangeli (Mc 12, 18-27)

Després uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

—Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?

Jesús els respongué:

—Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!

Comentari

Esdevé raonable preguntar-se per la vida després de la resurrecció. Ens resulta tan misteriosa que el camí més normal per explicar-nos-la és aplicar-hi alguna cosa del que vivim aquí i ara. No obstant això, el mateix Pau ens recorda: “Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen” (1Co 2, 9). L'Apòstol diu haver estat arrabassat al paradís i haver sentit paraules inefables “que als humans no és permès de repetir” (2Co 12, 4). Però, què pot entendre de les coses de Déu una persona “carnal”, és a dir, una persona que encara no és “espiritual”, que no es deixa instruir per l'Esperit? (cf. 1Co 3, 1-3).

Tot allò que aquí experimentem i vivim ens diu una mica de la vida gloriosa. I, tanmateix, aquesta novetat que ens espera –“jo faig que tot sigui nou” (Ap 21, 5)–, aquesta glòria, supera completament la nostra comprensió i la nostra ment: “jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres” (Rm 8, 18). Què podríem dir sobre “l'home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist” (Ef 4, 13)? I, tanmateix, que fàcil resulta fer mesquí el més gran, parlar amb trivialitat d'allò més sublim!

Els saduceus plantegen a Jesús una qüestió que, segons la seva opinió, redueix a l'absurditat la creença en la resurrecció. Per això, es basen en la Llei mosaica (cf. Dt 25, 5-6; Gn 38, 8). I Jesús els respon fent servir la mateixa Llei per dir-los que no l'han entesa (cf. Ex 3, 6). Per a qui no vol creure, els textos no són cap obstacle, perquè sempre es poden recargolar per fer-los dir el que un vol, obviant-ne d'altres. El passatge d'avui porta a la memòria aquestes paraules: “Però les seves intel·ligències es van embotar. En efecte, fins avui dia perdura en la lectura de l'Antic Testament aquest mateix vel, sense haver-se descorregut, perquè només en Crist desapareix” (2Co 3, 14). Mirar Crist, obrir-se a ell per la fe, ens transforma. En Crist veiem la saviesa i el poder del Déu viu i de la vida. Només el vostre Esperit és capaç d'obrir el nostre cor i la nostra entesa. Que important és tractar-lo per poder obrir-nos als misteris de Déu i viure'n!