Et queixes perquè no és comprensiu... ―Jo estic cert que fa els possibles per entendre't. Però tu, ¿quan t'esforçaràs un xic per comprendre'l? (Solc, 759)
D'acord!, ho admeto: aquella persona s'ha portat malament; la seva conducta és reprovable i indigna; no demostra cap categoria.
―Humanament mereix tot el menyspreu!, has afegit.
―Hi torno, et comprenc, però no comparteixo la teva última afirmació; aquella vida mesquina és sagrada: Crist ha mort per redimir-la! Si Ell no la menysprea, com t'hi pots atrevir tu? (Solc, 760)
Vertaderament la vida, per si sola estreta i insegura, a vegades es torna difícil. ―Tanmateix això contribuirà a fer-te més sobrenatural, a veure-hi la mà de Déu: i així seràs més humà i comprensiu amb els qui et volten. (Solc, 762)