“La raça dels fills de Déu”

Fills de Déu. ―Portadors de l'única flama capaç d'il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres. ―El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini... De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senders que menen fins a la vida eterna. (Forja, 1)

Iesus Christus, Deus Homo, Jesucrist Déu-Home. Una de les magnalia Dei; de les meravelles de Déu, que hem de meditar i que hem d'agrair a aquest Senyor que ha vingut a portar la Pau a la Terra als homes de bona voluntat. A tots els homes que vulguin unir la seva voluntat a la Voluntat bona de Déu no solament als rics, ni solament als pobres!, sinó a tots els homes, a tots els germans! Que tots som germans en Jesús, fills de Déu, germans de Crist: la seva Mare és la nostra Mare.

No hi ha més que una raça a la terra: la raça dels fills de Déu. Tots hem de parlar la mateixa llengua, la que ens ensenya el nostre Pare que està en el cel: la llengua del diàleg de Jesús amb el seu Pare, la llengua que hom parla amb el cor i amb el cap, la que ara feu servir vosaltres en la vostra oració. La llengua de les ànimes contemplatives, la dels homes que són espirituals, perquè s'han adonat de llur filiació divina. Una llengua que es manifesta en mil mocions de la voluntat, en llums clares de l'enteniment, en afectes del cor, en decisions de vida recta, de fe, de joia, de pau. (És Crist que passa, 13)

Rebre missatges per correu electrònic

email