“Has de pensar en la teva vida, i demanar perdó”

Amb serenitat, sense escrúpols, has de pensar en la teva vida, i demanar perdó, i fer el propòsit ferm, concret i ben determinat, de millorar en aquest punt i en aquell altre: en aquest detall que et costa, i en aquell que habitualment no compleixes com cal, i ho saps. (Forja, 115)

Omple't de bons desigs, que és una cosa santa, i Déu la lloa. ¡Però no et quedis en això! Has de ser ànima —home, dona— de realitats. Per a portar a terme aquests bons desigs, cal que formulis propòsits clars, precisos.

—I, després, fill meu, ¡a lluitar, per posar-los en pràctica, amb l'ajuda de Déu! (Forja, 116)

Mira la teva conducta amb deteniment. Veuràs que estàs ple d'errors, que et fan mal a tu i potser també als qui t'envolten.

—Recorda, fill, que no són més poc importants els microbis que les feres. I tu cultives aquests er­rors, aquestes equivocacions —com es cultiven els microbis al laboratori—, amb la teva falta d'humi­litat, amb la teva falta d'oració, amb la teva falta de compliment del deure, amb la teva falta de coneixement propi... I, després aquells focus infec­ten l'ambient.

—Necessites un bon examen de consciència dia­ri, que et porti a propòsits concrets de millora, perquè sentis veritable dolor de les teves faltes, de les teves omissions i pecats. (Forja, 481)

Rebre missatges per correu electrònic

email