Em semblen molt lògiques les teves ànsies perquè la humanitat sencera conegui Crist. Però comença amb la responsabilitat de salvar les ànimes dels qui conviuen amb tu, de santificar cada un dels teus companys de treball o d'estudi... ―Aquesta és la principal missió que el Senyor t'ha confiat. (Solc, 953)
Comporta't com si depengués de tu, només de tu, l'ambient del lloc on treballes: ambient de laboriositat, d'alegria, de presència de Déu i de visió sobrenatural.
―No entenc la teva abúlia. Si topes amb un grup de companys una mica difícil ―que potser ha arribat a ser difícil per la teva deixadesa―, te'n desentens, fuges d'estudi, i penses que són un pes mort, un llast que s'oposa a les teves il·lusions apostòliques, que no t'entendran...
―¿Com vols que t'escoltin si, a part d'estimar-los i servir-los amb la teva oració i mortificació, no els parles?...
―¡Quantes sorpreses t'enduràs el dia que et decideixis a tractar l'un, l'altre, i l'altre! A més, si no canvies, podran exclamar amb raó, assenyalant-te amb el dit: hominem non habeo! ―¡no tinc qui m'ajudi! (Solc, 954)