“Beneïda perseverança la del burret de sínia”

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu ―la santedat―, no val la pena donar-se. Per això, l´Església ―en canonitzar els sants― proclama l´heroïcitat de les seves vides. (Solc, 611)

Si la vida no tingués com a fi donar glòria a Déu, seria menyspreable, més encara: avorrible. (Camí, 783)

¡Beneïda perseverança, la del burret de sínia! ―Sempre al mateix pas. Sempre les mateixes voltes. ―I un dia i un altre: tots iguals. Si no fos per això, no hi hauria maduresa en els fruits, ni ufanor a l'hort, ni tindria aromes el jardí. Porta aquest pensament a la teva vida interior. (Camí, 998)

¿Que quin és el secret de la perseve­rança? L'Amor. ―Enamora't, i no «el» deixaràs. (Camí, 999)

L’entrega és el primer pas d'una cursa de sacrifici, d'alegria, d'amor, d'unió amb Déu. ―I així, tota la vida s'omple d'una beneïda bogeria, que fa trobar felicitat allà on la lògica humana no hi veu més que negació, sofriment, dolor. (Solc, 2)

¿Que quin és el fonament de la nostra fidelitat?

-Et diria, en línies generals, que es basa en l'amor de Déu, que fa vencer tots els obstacles: l'egoisme, la supèrbia, el cansament, la impacièn­cia...

-Un home que estima es trepitja a si mateix; li consta que, fins i tot estimant amb tota la seva ànima, encara no sap estimar prou. (Forja, 532)

Rebre missatges per correu electrònic

email