La nostra condició de fills de Déu ens portarà -hi insisteixo- a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes -llum, sal i ferment, per l'oració, per la mortifi­cació, per la cultura religiosa i professional-, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, més hem de ser de Déu. (Forja, 740)

Quan es treballa per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t'he assenya­lat. Però, em preguntaves, això no és una mani­festació de supèrbia? -No! És una conseqüència de la humilitat, d'una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo sóc la negació. Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l'amor, la glòria, la saviesa, l'imperi, la dignitat... Si jo m'uneixo a Tu, com un fill que es posa en els braços forts del seu pare o a la falda meravello­sa de la seva mare, sentiré la calor de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, senti­ré córrer per la meva sang la teva fortalesa. (Forja, 342)