El tracte amb Déu m’ajuda a alleugerir les dificultats
En Luis és professor a l'escola d'enginyers de la Universitat del País Basc. Fa vint anys va notar els primers símptomes de l'esclerosi múltiple. Explica que, tot i que hagués preferit no tenir aquesta malaltia, ha après a veure les coses amb una actitud positiva.
A l’Univ veus que l’Església és viva
Són estudiants que van voler viure la primera setmana del papa Francesc al seu costat. Van marxar de Catalunya expectants i van tornar exultants. Són la Giselle, la Laura i l’Adán. Què té l’Univ?
"A Corea hi ha molta set de Déu en els joves"
L’Emiliano Hong és coreà, però va viure a Argentina des de petit fins als 35 anys. Després va viatjar a Corea per començar-hi l'Opus Dei. En una entrevista de l'agència de notícies AICA, explica com està creixent l'Església catòlica a la seva terra natal.
Aleksei: un ortodox en un centre de l'Opus Dei
Aleksei viu a Kazakhstan i és ortodox. A la seva família, d'origen alemany, hi conviuen ortodoxes i catòlics. Per això es va alegrar quan va conèixer algunes persones d’aquesta prelatura personal. "Als centres de l’Opus Dei -diu- hi poden anar persones de totes les religions".
"Quan hagis contaminat l'últim riu i hagis pescat l'últim peix...”
Marc i Diego són dos estudiants de Biologia i ho tenen clar: El medi ambient i l’ésser humà estan molt relacionats, i millorant l’un, s’ajuda l'altre. Per això, coordinen un grup de voluntariat mediambiental a la Universitat de Navarra.
Christian: la formació de l'Opus Dei, la meva benzinera
L'elecció del Papa va despertar en Christian l'interès pel catolicisme. El Catecisme de l'Església va obrir-li un horitzó nou. I després, va descobrir "Camí".
“L’atur ens ha unit com a matrimoni”
Fa sis mesos en Javier feia cua a l’Oficina de Treball de Jaén. Mentrestant, la seva dona donava a llum el seu cinquè fill, l’Álvaro. Fins aquell moment mai havia posat en dubte que els nens vinguessin amb un pa sota el braç.
Els meus, els teus, els nostres
Als 33 anys, Liliana Olivieri va tenir la sisena filla i als pocs mesos el seu marit es va morir sobtadament. Tot d'una es va trobar molt sola i amb una família que havia de tirar endavant.
Una injecció d'alegria
Luis i María van adoptar a Josemaría, un nen amb síndrome de Down, quan ja tenien set fills. Al poc temps a Luis li van diagnosticar una leucèmia. A casa, els nens deien a la mare: t'imagines com hauria estat aquest any si no haguéssim tingut a Josemaría?
Un servei especial
L’Alberto ha treballat en col·legis i en empreses relacionades amb els sindicats. Ara ho fa en una residència per a persones amb discapacitat en període d'envelliment i atén els seus pares i el seu germà David, que té Síndrome de Down.