Opus Dei

Oració per a la devoció privada

Amb la primera ecografia que van fer a la meva nora, li van donar la gratíssima notícia que estava embarassada de bessons.

Escric per dir-los que Laurita, la dona d'Eduardo Ortiz de Landázuri, m'ha obtingut un favor extraordinari. Tenia uns forts dolors al genoll amb seqüeles psíquiques i li vaig demanar que em curés; la veritat, que necessitava seguir caminant per atendre diverses tasques.

Els dos van ser Supernumeraris de l'Opus Dei. Eduard, metge, va destacar pel seu amor als malalts, i Laura, juntament amb el seu marit, va construir una família cristiana alegre i nombrosa, a més de lliurar-se generosament a moltes persones.

Quan tenia 20 anys em vaig canviar de ciutat i estudis. En una xerrada d'un Col·legi Major em vaig fixar en un noi que em va agradar; com no el coneixia resava per les nits per coincidir amb ell, però res.

Portàvem casats tres anys i mig quan vam saber que esperàvem el nostre tercer fill.

Treballo per a un dissenyador de moda. Al mes de març em vaig plantejar canviar de feina i vaig començar la recerca d'una nova feina... En aquest punt de la història entra Guadalupe Ortiz de Landázuri.

Vull escriure un favor de Dora del Hoyo: necessitava enviar uns documents que havia d'escanejar. L'escàner no funcionava, i ho vaig intentar moltes vegades. Em vaig recordar que la Dora m'havia fet un favor...

​Som una família nombrosa. Dos dels meus germans tenien dificultats per casar-se. La zona on viuen va patir molt la depressió econòmica i tenien dificultats de feina. A més, anaven fent anys i estaven desanimats. Vaig començar a resar als Alvira perquè passés el que els convingués i es casessin els incasables.

On treballo, és indispensable l'ús d'Internet. Per això disposem d'una línia telefònica especial que en garanteix la connexió. Un dia, la línia es va interrompre i, malgrat els esforços de la companyia responsable, no es va reparar, amb el consegüent desordre i retards en la feina.