En la cerimònia de benvinguda celebrada el dia 16, Benet XVI es va preguntar quin era el motiu que portava tants joves a emprendre un viatge tan llarg per participar en un esdeveniment com la Jornada Mundial de la Joventut.
“Estan desitjosos -va dir- de prendre part en un esdeveniment que posa en relleu els grans ideals que els inspiren, i tornen a casa plens d’esperança, decidits a construir un món millor. Per a mi és una alegria estar amb ells, pregar amb ells i celebrar l'Eucaristia juntament amb ells. La JMJ m’omple de confiança en el futur de l'Església i en el futur del nostre món”.
“Que mitjançant l’acció de l'Esperit Sant, els joves reunits aquí per la JMJ -va concloure-, tinguin la valentia d’arribar a ser sants! Això és el que necessita el món, per sobre de qualsevol altra cosa”.
El dia 17, Benet XVI va arribar amb vaixell al port de Sydney. Va ser acollit per una multitud de joves de tots els continents i un grup nombrós d’aborígens:
"Davant meu veig una imatge vibrant de l'Església universal. La varietat de nacions i cultures de què procediu demostra que la Bona Nova de Crist és per a tothom i per a cadascú; ha arribat als confins de la terra. I, no obstant això, sé que bona part de vosaltres continua cercant una pàtria espiritual. Alguns, absolutament benvinguts entre nosaltres, no són catòlics ni cristians. Altres, es mouen a les fronteres de la vida de la parròquia i de l'Església. Vull oferir-vos el meu alè: acosteu-vos a l’abraçada amorosa de Crist; reconegueu l'Església com casa vostra. Ningú està obligat a quedar-se fora, perquè des del dia de la Pentecosta l'Església és universal".
El Papa va fer reflexionar els joves sobre la bellesa natural de cada persona i sobre el mal que els amenaça. "Hi ha quelcom sinistre que brolla del fet que la llibertat i la tolerància se separen molt sovint de la veritat. Tot això s’alimenta de la idea, àmpliament difosa en la nostra època, que no hi ha una veritat absoluta que guiï la nostra vida. El relativisme, donant valor a tot sense discriminació, ha fet que "l’experiència" sigui el més important".
"La vida no està governada per la sort, no és casual! -va exclamar-. La vostra existència personal ha estat volguda i beneïda per Déu i té una finalitat. La vida no és una senzilla successió de fets i experiències. És una recerca de la veritat, del bé, de la bellesa. Amb aquest fi prenem les nostres decisions, exercim la nostra llibertat i, en això, en la veritat, en el bé i en la bellesa, trobem la felicitat i l’alegria".
"No us deixeu enganyar pels que veuen en vosaltres tan sols consumidors en un mercat de possibilitats indiferenciades, on l’elecció en si mateixa es converteix en bé, la novetat es fa passar per bellesa i l’experiència subjectiva suplanta la veritat".
"Crist ofereix més. Ofereix tot. Només ell, que és la Veritat, pot ser el Camí i per tant la Vida", però "la tasca de ser testimonis avui és difícil. Molts pretenen que Déu es deixi al marge i que la religió i la fe, oportunes per als individus, s’excloguin de la vida pública o s’usin només per seguir fins pragmàtics limitats".
"Com tota ideologia, el secularisme imposa una visió global. Si Déu és irrellevant en la vida pública, la societat podrà ser plasmada segons una imatge privada de Déu i les discussions i les polítiques relatives al bé comú es duran a terme basant-se més en les conseqüències que en els principis arrelats en la veritat".
"La dignitat innata de l’individu es basa en la seva identitat més profunda, com a imatge del Creador i que, per això, els drets humans són universals, fonamentats en la llei natural i no en quelcom que depèn de negociacions o condescendència, ni menys encara del compromís. Així arribem a pensar el lloc que ocupen en la nostra societat els pobres, els vells, els immigrants, els que no tenen veu. Com pot ser que la violència domèstica turmenti tantes mares i tants nens? Com és possible que el si matern s’hagi convertit en un lloc de violència innombrable?".
"El nostre món està cansat de l’avidesa, de l’explotació, de la divisió, del tedi d’ídols falsos i respostes parcials, i de la pena de promeses falses - va concloure Benet XVI-. El nostre cor i la nostra ment anhelen una visió de la vida on regni l’amor, on els dons es comparteixin, s’edifiqui la unitat, la llibertat trobi el seu significat en la veritat i la identitat es trobi en una comunió respectuosa. Aquesta és obra de l'Esperit Sant! Aquesta és l’esperança que ofereix l'Evangeli de Jesucrist!".
Finalitzada la trobada, el Papa es va traslladar a la Cathedral House en el papamòbil i durant el recorregut va passar davant l'Opera House, que des de 2007 és patrimoni mundial de la humanitat, sent aclamat per la multitud.
PRIMERS DIES A AUSTRÀLIA
Després de recórrer 13.269 quilòmetres en 15,45 hores de vol, el Papa ha descansat uns dies a la residència privada del Kenthurst Study Centre, on va romandre fins al dimecres 16 al vespre.
El matí del dijous 17 va començar oficialment la visita a Austràlia, amb la cerimònia de benvinguda de les autoritats del país a la Casa de Govern de Sydney, on va pronunciar el primer discurs.
MISSATGE AL POBLE AUSTRALIÀ I ALS JOVES
En el primer missatge al poble australià, del que assenyalem les principals idees, va dir:
“Quanta necessitat té el nostre món d’una nova efusió de l'Esperit Sant! Molts encara han escoltat la Bona Nova de Jesucrist; altres, per raons diferents, no han reconegut en aquesta Bona Nova la veritat salvadora, que és l'única que pot satisfer les esperances més profundes dels seus cors”.
“Molts joves no tenen esperança. Es queden perplexos enfront de les qüestions que se’ls plantegen (...) i sovint se senten insegurs sobre on trobar respostes. Veuen la pobresa i la injustícia i desitgen trobar-ne solucions".
"Se senten desafiats pels arguments dels qui neguen l’existència de Déu i es pregunten com respondre. Veuen el dany enorme causat a l’ambient natural per l’avidesa humana i lluiten per trobar les maneres per viure en harmonia amb la natura i amb els altres”.
“On podem trobar respostes? L'Esperit ens orienta cap al camí que condueix a la vida, a l’amor i a la veritat. L'Esperit ens orienta vers Jesucrist. En Ell trobem les respostes que cerquem; (...) la força per continuar el camí que doni origen a un món millor”.
“Espero que els cors dels joves que es reuneixin a Sydney per a la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut descansin realment en el Senyor i puguin ser plens d'alegria i de fervor per difondre la Bona Nova entre els seus amics, les seves famílies i tots els que trobin”.