Dr. Jordi Pujol, professor de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu (Roma)

“Vivim en un moment en què hi ha molta gent ferida i em sembla que una manera de viure l'esperança molt potent és dedicar temps a acompanyar i a sanar a gent. Per això, crec que una manera de viure aquest any el jubileu de l'esperança és dedicar temps a escoltar, a escoltar i a acompanyar gent ferida.”

Carles Bosch, delegat de joventut de l’arquebisbat de Barcelona

“Viure amb esperança és reconèixer que la teva vida té un sentit, que no has estat fruit de l'atzar, sinó que has estat fruit de l'amor. Hi ha una persona que t'ha pensat que té un projecte per a tu i és un projecte per omplir-te a tu i per omplir també al món.”

Pilar Lacorte, Institut Estudis Superiors de la Família, UIC Barcelona

“La família és sobretot una trobada de diferències, i en aquest lloc d'encontre de diferències és on aprenem què és el que significa, d'una forma vivencial, estimar.”

Cristina Monforte, codirectora de la Càtedra WeCare, UIC Barcelona, i investigadora en cures pal·liatives

“Donar esperança als malalts seria donar-los un sentit, que tinguin un propòsit per viure cada dia.”

Fr. Stephen Langridge, prevere de la parròquia St Elizabeth's de l’arxidiòcesi de Southwark (Anglaterra)

“La veritat és que moltes persones tenen dificultats molt greus, però l'esperança és la virtut que els ofereix la possibilitat de confiar més en el Senyor i veure la llum al final del túnel.”

Carlos Chiclana, psiquiatre

“El meu suggeriment és: satisfacció i agraïment. Satisfacció per a anar amb el cap ben alt per tantes coses bones que fem cada dia i agraïment per tantes coses bones que rebem. Si cada dia comencem el dia amb la il·lusió d'enfrontar-nos i recollim el dia satisfets per tot el bé que hem fet i agraïment per tot el bé que hem rebut, l'esperança es renovarà perquè hem experimentat que som capaços d'estimar i de ser estimats.”