- “He vist amb alegria com arrela en el jovent —en el d'avui com en el de fa quaranta anys— la pietat cristiana, quan la contemplen feta vida sincera; —quan entenen que fer oració és parlar amb el Senyor com es parla amb un pare, amb un amic: sense anonimat, amb un tracte personal, en una conversa de tu a tu; —quan hom procura que ressonin en les seves ànimes aquelles paraules de Jesucrist, que són una invitació a l’encontre confiat: vos autem dixi amicos (Jo 15, 15), us he dit amics; —quan hom fa una crida forta a la seva fe, perquè vegin que el Senyor és el mateix ahir i avui i sempre (He 13, 8).

D’altra banda, és molt necessari que vegin com aquesta pietat ingènua i cordial demana també l'exercici de les virtuts humanes, i que no pot reduir-se a uns quants actes de devoció setmanals o diaris: que ha de penetrar la vida entera, que ha de donar sentit al treball, al descans, a l'amistat, a la diversió, a tot. No podem ser fills de Déu només a estones, encara que hagi alguns moments especialment dedicats a considerar-ho, a penetrar-nos d'aquest sentit de la nostra filiació divina, que és el moll de la pietat.

Abans he dit que tot això, el jovent ho entén bé. I ara afegeixo que qui mira de viure-ho se sent sempre jove. El cristià, encara que sigui un vell de vuitanta anys, en viure en unió amb Jesucrist, pot assaborir amb tota veritat les paraules que es diuen al peu de l'altar: entraré a l'altar de Déu, del Déu que dóna alegria a la meva joventut (Ps 42, 4)”. Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer, n. 102

- “Jesús tenia, quan va morir a la Creu, trenta-tres anys. La joventut no pot servir d'excusa! A més a més, cada dia que passa, ja vas deixant de ser jove... per bé que amb Ell tindràs la seva joventut eterna”. Forja, 878

- “Ets calculador. ―No em diguis pas que ets jove. La joventut dóna tant com pot: es dóna ella mateixa sense mesura”. Camí, 30

- “¿No cridaríeu de bon grat a la joventut que bull al vostre entorn: bojos!, deixeu aquestes coses mundanes que empetiteixen el cor... i molt sovint l'envileixen..., deixeu això i veniu amb nosaltres darrera l'Amor?”. Camí, 790

- “Per a tu, jove encara, que tot just acabes d'emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s'ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia”. Solc, 928

- “Crist s'ha ficat en la nostra vida sense demanar-nos permís. Així també ho va fer amb els primers deixebles: vorejant el llac de Galilea veié Simó i Andreu, el germà de Simó, que tiraven la xarxa a l’aigua, perquè eren pescadors; i Jesús els digué: seguiu-me, i us faré ser pescadors d'homes. Cadascú conserva la llibertat, la falsa llibertat, de respondre que no a Déu, com aquell jove carregat de riqueses, de qui ens parla sant Lluc. Però el Senyor i nosaltres —tot obeint-lo: aneu i ensenyeu- tenim el dret i el deure de parlar de Déu, d'aquest gran tema humà, perquè el desig de Déu és l’afany més profund que brota en el cor de l'home”. És Crist que passa, 175

- “Estic persuadit que Joan, l'apòstol jove, s’està al costat de Crist a la Creu, perquè la Mare l’arrossega: ¡si que pot l'Amor de Nostra Senyora!”. Forja, 589