Estimats germans i germanes,
1. Han transcorregut ja gairebé cinc anys des de la canonització de sant Josepmaria, però l’onada del seu exemple i dels seus ensenyaments continua estenent-se pel món. La seva fama de santedat arriba sempre a llocs nous, despertant en moltes ànimes el desig de cercar i estimar Déu en les circumstàncies quotidianes de la vida.
Avui la meva ànima sent una alegria especial, de la que m'agradaria fer-vos partícips. Precisament avui, coincidint amb la festivitat de sant Josepmaria, ha començat de forma estable la tasca apostòlica dels fidels de l'Opus Dei a Rússia, en aquestes terres que s'estenen del Mar Bàltic a l'Oceà Pacífic, del Mar Negre a l'Oceà Glacial Àrtic. Es compleix així un dels somnis de sant Josepmaria, que sempre va desitjar estendre l'esperit de l'Opus Dei per tot el món i, per tant, també per les nacions de l'Europa Oriental. No podeu imaginar com va desitjar que arribés aquest moment!
Gràcies a Déu, els fidels de la Prelatura treballen ja en aquests països, com en molts altres. No obstant això, durant molts anys, la realització d'aquest somni a l'Europa centre oriental havia estat impedida per l'absència de llibertat. El 1955, durant un viatge a Viena, sant Josepmaria va confiar aquesta intenció a la Mare de Déu, invocant-la amb la jaculatòria: Sancta Maria, Stella Orientis, filios tuos adiuva! (Santa Maria, estel d'Orient, ajuda els teus fills!). No es va cansar de pregar per aquesta intenció, encara que el pas dels anys no deixés veure tan sols l'inici d'una solució.
Més tard, quan els murs construïts per la violència van començar a caure inesperadament, l’estimadíssim Álvaro del Portillo va donar inici a l'expansió apostòlica de l'Opus Dei en aquests països. En primer lloc, Polònia; després, Eslovàquia, la República Txeca, Hongria i els Països Bàltics. En els últims anys, Eslovènia i Croàcia. Avui, finalment, ha arribat el moment de portar l'activitat apostòlica també a Rússia. Donem gràcies a Déu i demanem, per intercessió de la Mare de Déu i de sant Josepmaria, l'ajuda divina en aquests començaments
2. Aquesta feliç coincidència m’ofereix l’ocasió de recordar quins són els instruments indispensables per dur a terme tot apostolat. Tots nosaltres ho sabem molt bé, però convé meditar-ho de tant en tant; de manera que puguem rectificar la direcció de les nostres accions, si fos necessari.
L’afirmació és molt clara: no són suficients els mitjans humans, ni tan sols quan són abundants, per dur a terme una tasca de naturalesa estrictament sobrenatural. L'Evangeli de la Missa d’avui ens ho ensenya. Sant Lluc explica amb riquesa de detalls la primera pesca miraculosa realitzada per Pere i els seus companys. Havien treballat durant tota la nit. Com tantes altres vegades, havien tirat les xarxes en aquell llac de Tiberíades que coneixien molt bé, a la nit, quan millor es pescava, però havia estat en va.
A les paraules de Jesús, que els convidava a anar mar endins i tirar novament les xarxes, Pere, que era qui dirigia la barca, respongué amb franquesa: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res. Però a l’instant va afegir: ja que tu ho dius, calaré les xarxes. El resultat va ser sorprenent: Ho feren així, i van arreplegat tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven (Lc 5, 5-6).
La condició indispensable i primera per recollir fruits apostòlics, és emprar els mitjans sobrenaturals. L’oració, la mortificació –que no és una altra cosa que l’oració dels sentits, com afirmava sant Josepmaria-, l’oferiment a Déu d’un treball que es procura portar a terme amb perfecció, són imprescindibles. Us recordo l’ensenyament del nostre Pare: «A les empreses d’apostolat, està bé —és un deure— que consideris els teus mitjans terrenys (2 + 2 = 4), però no oblidis mai! que has de comptar, per fortuna, amb un altre sumand: Déu + 2 + 2...» (Sant Josepmaria, Camí, n. 471).
D’altra banda, el Senyor vol que posem al seu servei també els mitjans materials de què puguem disposar. Ell sol podria fer-ho tot, però no ha volgut actuar així. És el que ensenya la primera lectura de la Missa d’avui. Després d’haver creat el món amb la seva omnipotència, i amb particular amor el primer home i la primera dona, el Senyor Déu plantà un jardí en Edèn, a l’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat perquè el conreés i el guardés. (Primera lectura: Gn 2, 8.15)
Aquest passatge de la Sagrada Escriptura era particularment estimat per sant Josepmaria. Des del moment en què el Senyor li va comunicar la Seva Voluntat, va comprendre que en aquelles paraules del llibre de la Gènesi es troba una de les claus de l’obligació de santificar el propi treball i de santificar-se mitjançant el mateix treball. Una altra clau és l’exemple de Jesús, que durant 30 anys va treballar al taller de Natzaret. D’aquí neix l’obligació d’utilitzar també mitjans humans per instaurar el regne de Déu, però sense oblidar mai la prioritat absoluta dels mitjans sobrenaturals.
Per portar endavant qualsevol activitat apostòlica hem d'acudir, en primer lloc, a Déu. Hem també de posar els mitjans materials al servei de l'apostolat, perquè les activitats apostòliques de l'Opus Dei necessiten la col·laboració de moltes persones, de les seves oracions i de la seva ajuda material. D'aquesta manera, amb la gràcia de Déu i la generosa contribució de tants homes i dones de condicions socials diverses, es desenvolupa arreu del món, al servei de l'Església, una obra evangelitzadora cada vegada més àmplia.
3. Abans d’acabar, m’agradaria detenir-me breument en la segona lectura. En la Carta als Romans, sant Pau enforteix la nostra esperança quan ens mostra que no hem de témer davant les dificultats. Perquè, ens diu, heu rebut l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!». Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell. (Segona lectura, Rm 8, 15-17).
Si cerquem complir en tot la voluntat del nostre Pare Déu, si secundem les paraules de Jesús que ens ordenà anar mar endins, si confiem tot a l’oració i al sacrifici, ben units a la Creu del Senyor, si fem nostre treball professional amb responsabilitat, aleshores l'Esperit Sant donarà fruit abundant a les activitats apostòliques.
Meditem, per concloure, algunes paraules de Benet XVI, preses d’una homilia amb ocasió de Pentecosta. «Qui ha trobat quelcom vertader, bell i bo en la seva vida —l’únic autèntic tresor, la perla preciosa— corre a compartir-ho pertot arreu, en la família i en el treball, en tots els àmbits de la seva existència. Ho fa sense cap temor, perquè sap que ha rebut la filiació adoptiva; sense cap presumpció, perquè tot és el Senyor; sense descoratjar-se, perquè l'Esperit de Déu precedeix a la seva acció en el "cor" dels homes i com llavor en les cultures i religions més diverses. Ho fa sense confins, perquè és portador d'una bona nova destinada a tots els homes, a tots els pobles» (Benet XVI, Homilia en la vigília de Pentecosta, 3-VI-2006).
Que aquestes paraules del Sant Pare —resem tots els dies per la seva persona i per les seves intencions— ens esperonin en el nostre apostolat personal amb parents i amics; cerquem acostar-los al Senyor sobretot en l’Eucaristia y a través de la Confessió, sagrament de la trobada personal amb un Déu que és Pare i està sempre disposat a perdonar els nostres pecats.
A la Mare de Déu, Reina dels Apòstols i a sant Josepmaria, confiem amb esperança segura els fruits sobrenaturals de l’apostolat de tots els cristians, ara i en el temps futurs. Que l'Església, la nostra Mare, amb l’assistència del Paràclit i el treball humil i generós de tots, pugui recollir unes messes abundant d’ànimes. Així sia.