Mor Mons. Tomás Gutiérrez Calzada, que va ser vicari regional de l’Opus Dei a Espanya

Reproduïm fragments de la carta del prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, davant la mort de Mons. Gutiérrez (Valladolid, 10 de març de 1929 – Madrid, 2 de novembre de 2013).

Mons. Tomás Gutiérrez Calzada.

Nascut el 10 de març de 1929 a Valladolid i ordenat sacerdot el 1954, va exercir el ministeri sacerdotal a Itàlia, on va ser rector del Col·legi Romà de la Santa Creu. A partir del 1964 va desenvolupar la seva tasca pastoral a Espanya participant també en les tasques de govern de l'Opus Dei. Havia demanat l'admissió a l'Opus Dei a Valladolid, el 1949, amb 20 anys, mentre estudiava Dret. Mons. Gutiérrez era doctor en dret canònic i prelat d'honor de Sa Santedat.

Va tenir una relació estreta amb sant Josepmaria Escrivà i amb els seus dos primers successors, Álvaro del Portillo i l'actual prelat, Mons. Xavier Echevarría. Vicari del Prelat de l'Opus Dei per a Espanya des de 1984 fins a novembre de 2002, va viure amb intensitat la conversió de l'Opus Dei com a prelatura personal, en estret contacte amb tots els bisbes d'Espanya, i va desenvolupar una àmplia tasca pastoral, adreçada en aquests anys a la direcció espiritual de centenars de persones. Va morir a Madrid el 2 de novembre de 2013.

Carta del prelat

Amb motiu de la defunció sobtada de Mons. Tomás Gutiérrez Calzada, Mons. Xavier Echevarría ha dirigit una carta al Vicari regional i als membres de l'Opus Dei a Espanya. En reproduïm alguns paràgrafs.

“Aquest matí, després de celebrar la santa Missa per tots els difunts –amb vosaltres, amb cada Regió!–, he llegit el vostre fax amb la notícia que Déu ha cridat al seu costat en Tomás (a.c.s). És dur acceptar-ho, i he demanat al Senyor –especialment durant aquest mes, poso per intercessores a les beneïdes ànimes del Purgatori–, que el dolor que sentim sigui una crida a tenir cura, amb més fidelitat, de la nostra resposta diària al Senyor, i a desviure'ns per aquesta meravellosa unitat de l'Opus Dei. Fills meus, cal que vulguem aprofitar cada instant: així, també els nostres sufragis seran intensos. Com podreu imaginar, em vénen al cap tants successos de la meva convivència amb aquest fill... transmetia pau, alegria, optimisme, i era edificant el seu servei als altres, sempre content.

(...) Penso també en l'acollida amb què l’hauran abraçat la seva mare i el seu pare, que van acceptar molt feliços la crida de Déu que va rebre el seu únic fill, tan afectuós amb ells, a qui van facilitar sempre el camí. Digueu a tots, si us plau, que s'uneixin a la meva pena, tot i que tenim la convicció que aquest home –gran servidor– vetllarà eficaçment per la tasca de l’Opus Dei al món sencer.

Una abraçada, us encomano amb immens afecte a la Santíssima Verge i us beneeixo,

+ Xavier