Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Dono moltes gràcies a Déu pels dies que he passat a Mèxic. Una vegada més he comprovat, per l’afecte i l’atenció de tantíssimes persones, que l’Obra és una veritable família.

Davant de Nostra Senyora de Guadalupe, he recordat i procurat fer meves les paraules de sant Josepmaria a la Mare de Déu, també en el seu viatge a Mèxic: Ara sí que et dic amb el cor encès: monstra te esse Matrem! I continuava: Si un fill petit demanés això a la seva mare, segur que no hi hauria cap mare que no es commogués. Així acudim nosaltres al diàleg amb el Senyor i amb la Mare de Déu: amb la confiança i naturalitat dels fills.

Tenim la seguretat que Jesús i la seva Mare reben la nostra oració en qualsevol moment. Per això, us animo a deixar a les seves mans les necessitats del món i de l’Església. Potser recordeu que monsenyor Xavier explicava com, en una ocasió, sant Josepmaria li va preguntar: «Ja reses, fill meu?». I, sense esperar cap resposta, va afegir: «Jo no paro de fer-ho».

No deixem mai de resar —tantes vegades sense paraules—, amb una fe que porta amb si una esperança que no enganya (Rm 5, 5). Com diu el Papa: Fins i tot si el cel s’ofusca, el cristià no deixa de resar. La seva oració està unida a la fe. Quan no veiem els fruits immediats de l’oració, hem de continuar acudint al Senyor, amb perseverança, segurs en l’amor que Déu ens té (cf. 1 Jn 4, 16).

Us demano especialment que reseu pels vint-i-cinc diaques nous de la Prelatura que seran ordenats demà a Roma.

Amb tot l’afecte us beneeix

El vostre Pare

Roma, 18 de novembre de 2022