Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Fa uns dies va concloure el Jubileu de l’esperança. Gràcies a Déu, han estat moltes les persones que, durant l’últim any, han travessat la Porta Santa i han acollit la invitació del Senyor a mirar la realitat amb una esperança que no defrauda. Com recordava el Papa Lleó XIV, el Jubileu ens ha ajudat a redescobrir que es pot tornar a començar, és més, que estem encara a l’inici, que el Senyor vol créixer entre nosaltres, vol ser el Déu-amb-nosaltres (Homilia, 6.I.2026). Crist no es cansa mai del nostre començar i recomençar continu: apropem-nos-hi també quan ens sentim dèbils o conscients d’haver-li fallat, amb la confiança que sempre ens rep amb els braços oberts.

En una ocasió, sant Josepmaria, en començar l’any, va proposar als seus fills i filles el lema següent: Any nou, lluita nova. La santedat —recordava el nostre fundador— rau en el fet de saber que tens defectes i mires heroicament d’evitar-los, però sense oblidar que ens morirem amb defectes (Forja, núm. 312). Renovem el desig de lluitar, no amb la pretensió de canviar de vida en un sol instant, sinó perseverant en l’esforç de pujar una mica, de dia en dia (És Crist que passa, núm. 75). L’esperança que, d’alguna manera, hem redescobert en el Jubileu i que volem que marqui la nostra vida és un do cridat a comunicar-se. El món necessita testimonis de l’amor fidel i incondicional de Déu. En la vida ordinària, amb senzillesa i proximitat, podem transmetre als altres l’alegria que neix de saber-nos acompanyats pel Senyor en tot moment.

Abans d’acabar, us demano que reseu especialment per dues reunions de treball i formació que tindrem a Roma —el gener amb directors i el febrer amb directores, de totes les regions— a fi d’impulsar les prioritats apostòliques dels anys vinents, camí al Centenari de l’Obra. A més, no deixem de resar pels països que continuen patint guerres i conflictes.

Amb tot l’afecte us beneeix

El vostre Pare

Roma, 18 de gener de 2026