Oferim alguns fragments de l’homilia pronunciada pel Prelat a la basílica de sant Eugeni (Roma):
"La invitació a treballar, com a complement de l'obra de la creació, és la vocació originària de cada dona i de cada home.
Amb raó, doncs, sant Josepmaria podia afirmar de qualsevol feina honrada que «e s tracta d’un mitjà necessari que Déu ens confia aquí a la terra, dilatant-nos els dies i fent-nos partícips del seu poder creador, perquè ens guanyem el pa i collim alhora fruits per a la vida eterna ( Jn 4, 36)» [1] .
D'aquesta manera ens convidava a descobrir de nou Déu, tant en les feines importants com en les ocupacions quotidianes, que poden esdevenir fonament sòlid per a la santedat personal (...).
Els cristians, al contrari, com a fills de Déu, saben que tenen un futur lluminós. « No és que coneguin els detalls d’allò que els espera -prossegueix el Sant Pare- , però saben que la seva vida, en conjunt, no acaba en el buit. Només quan el futur és cert com a realitat positiva, es fa suportable també el present » [2] .
Meditem ben sovint aquesta realitat: sóc fill de Déu, sóc filla de Déu, i, davant aquest do, és lògic que mirem de donar relleu sobrenatural a tot allò que fem. Sant Josepmaria solia repetir que el sobrenatural, quan es refereix als homes, resulta plenament humà. Si corresponem a la gràcia, estem en condicions de mantenir-nos en diàleg amb Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit Sant, en qualsevol circumstància i activitat.
Aquesta gran meravella de la nostra fe hauria de omplir-nos de valentia, germanes i germans estimadíssims, per afrontar amb confiança en Déu i serenitat les dificultats que es presenten en la nostra existència (...).
D'aquí a pocs mesos, l'octubre, començarà l'Any de la Fe convocat pel Papa. Com ens preparem? Fem actes explícits d'aquesta virtut abans de rebre el sagrament de la Confessió o de la Comunió? Ens adrecem a Déu amb fe en la pregària, davant de les diverses obligacions pròpies d'una vida plena d'ocupacions professionals? Mirem d'apropar al Senyor les persones estimades, els amics, els companys d'estudi o de la feina? No oblidem -perquè és veritat- que Déu vol servir-se de cadascuna i de cada un de nosaltres perquè els altres el coneguin, el tractin i l'estimin.
Mireu que la fe obre totes les portes de bat a bat i mostra horitzons que semblaven tancats. Aquest és l'ensenyament del passatge evangèlic. Obeint el mandat del Senyor, Pere i els seus companys van llançar les xarxes: ho van fer -explica sant Lluc- i van pescar una gran munió de peixos. Tants, que les xarxes es trencaven. Llavors van fer senyal als companys que eren en l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven ( Lc 5, 6-7).
Quina gran lliçó de fe i d'obediència a Déu! Jesucrist ens convida també a nosaltres a santificar-nos en totes les circumstàncies corrents de la vida i a llançar les xarxes de l'apostolat al mar del món.
............................................................................
[1] Sant Josepmaria, Amics de Déu , n. 57
[2] Benet XVI, Carta enc. Spe salvi , 30-XI-1007, núm. 2
