Estimats germans i germanes!
El dimecres passat, amb el ritu tradicional de la cendra, vam entrar a la Quaresma, un temps de conversió i penitència en preparació per a la Pasqua. L'Església, que és mare i mestra, crida tots els seus membres a renovar-se en l'esperit, per reorientar-se de manera decisiva vers Déu, negant l'orgull i l'egoisme per viure en l'amor. En aquest Any de la fe, la Quaresma és un temps favorable per redescobrir la fe en Déu com a criteri base de la nostra vida i la vida de l'Església. Això sempre implica una lluita, una batalla espiritual, perquè l'esperit del mal, naturalment, s’oposa a la nostra santificació i mira de fer que ens desviem del camí de Déu. Per això, el primer diumenge de Quaresma, l'Evangeli proclamat cada any és el de les temptacions de Jesús al desert.
Jesús, de fet, després de rebre la "investidura" com el Messies -"ungit" per l'Esperit Sant- al Baptisme al Jordà, va ser portat per l'Esperit al desert, per ser temptat pel diable. En començar el ministeri públic, Jesús va haver de desemmascarar i rebutjar les falses imatges de Messies que el temptador li proposava. Però aquestes temptacions són també falses imatges de l'home, que en tots els temps molesten la consciència, disfressades com a propostes assequibles i eficaces, fins i tot bones. Els evangelistes Mateu i Lluc presenten tres temptacions de Jesús, diversificades en part sols per l'ordre. El nucli central està sempre en instrumentalitzar Déu per als propis interessos, donant més importància a l'èxit o als bens materials. El temptador és astut: no condueix directament al mal, sinó a un fals bé, fent creure que les realitats veritables són el poder i allò que satisfaci les necessitats bàsiques. D'aquesta manera, Déu esdevé secundari, es redueix a la meitat, en definitiva esdevé irreal, ja no importa, s'esvaeix. En última instància, el que està en joc en les temptacions és la fe, perquè està en joc Déu. En els moments decisius de la vida, però també en qualsevol moment, ens trobem en una cruïlla: volem seguir Déu o el propi jo? L'interès individual o el veritable Bé, allò que realment és bo?
Com ensenyen els Pares de l'Església, les temptacions són part del "descens" de Jesús a la nostra condició humana, en l'abisme del pecat i les seves conseqüències. Un "descens" que Jesús ha recorregut fins al final, fins a la mort a la creu i als inferns de l’extrema separació de Déu. D'aquesta manera, Ell és la mà que Déu ha estès a l'home, l'ovella perduda, per portar-la a la salvació. Com ensenya sant Agustí, Jesús ens va llevar de la temptació, per donar-nos la victòria (cf. Enarr en Psalmos, 60,3:. PL 36, 724). No tinguem por, doncs, d'afrontar també nosaltres la lluita contra l'esperit del mal: l'important és que ho fem amb Ell, amb el Crist, el Vencedor. I per estar amb Ell girem-nos vers la Mare, Maria: Invoquem-la amb confiança filial en els moments de prova, i ella ens farà sentir la presència poderosa del seu Fill diví, per rebutjar les temptacions amb la Paraula de Crist, i així posar Déu al centre de les nostres vides.
