Es va batejar el novembre de 2012, després d'acostar-se a la fe gràcies a la seva actual xicota, seguint l'exemple d'altres estudiants que va conèixer al Col·legi Major Universitari Albalat i al fet, que resant, es va trobar amb Déu.

És fill únic, a casa poc n’havia sentit parlar de la religió catòlica. Després de cursar el batxillerat a un institut del poble, va començar els estudis d'enginyeria de camins a la Universitat Politècnica de València.

Amant de l'esport, bon estudiant i amb gran capacitat per fer amics, emprava el temps entre la pràctica del surf, l'esquí i els esports de muntanya, els estudis i les festes universitàries amb amics i amigues. Fins que un dia va conèixer la Marisa.

Després d'una primera conversa amb ella, en companyia d'amigues i amics, li va cridar l'atenció la fermesa de les seves conviccions. No se la va poder treure del cap, precisament per la seguretat de les seves idees en assumptes que ningú, que ell conegués, tenia idees clares o almenys la valentia per exposar-les en públic.

Així doncs, va voler tornar a parlar amb ella, conèixer-la millor, i en fer-ho, va descobrir que la Marisa era catòlica. Així, sense més. Senzillament: creia en Déu i aquesta seguretat que li donava la fe li feia tenir seguretats on els altres i ell mateix només trobaven dubtes o ignorància.

Ara volia saber més

La segona trobada amb la Marisa va ser llarga, de moltes hores, i quan es van acomiadar ell volia saber més. La Marisa freqüenta un centre de l'Opus Dei. Li va presentar el capellà, que el va convidar a què anés a estudiar a la biblioteca del Col·legi Major Universitari Albalat i li va proposar xerrar amb ell de tant en tant per conèixer millor la religió catòlica.

Un bon dia, el sacerdot li va explicar que a la capella del Col·legi Major, dins del sagrari, hi era Déu, i podia parlar amb Ell. El Jordi no se'n sabia avenir. Després de la incredulitat inicial i de conèixer algunes coses bàsiques sobre la fe, va començar a resar, i en fer-ho va descobrir que era veritat. Déu hi era, esperant-lo des de sempre.

A poc a poc va descobrir que la fe no era viure un codi de conducta, sinó creure en Algú que l'estimava, li parlava, el confortava i donava sentit a tota la seva vida, contestant a tots els dubtes i inquietuds que li havien abordat algunes vegades, sense saber què respondre.

Uns mesos de catequesi

L'exemple d'altres estudiants universitaris que anaven a estudiar, com ell, al Col·legi Major, li va fer veure que hi havia més gent com la Marisa i la fe en aquest Déu que no coneixia bé va anar calant en ell, fins que un dia va decidir rebre el baptisme. Després de mesos de catequesi que a ell li van semblar una eternitat, va ser batejat, el novembre de 2012, a l’Església de San Juan del Hospital (València), confiada a la Prelatura de l'Opus Dei.

Des d'aleshores la seva vida no ha canviat molt. Segueix practicant els mateixos esports, estudiant la mateixa carrera i sortint amb amigues i amics, tot i que ja res és igual. La seva vida ara té un sentit, un perquè. És feliç i procura buscar ocasions per fer la vida més amable als altres, començant pels pares i per aquella noia que li va cridar l'atenció en la primera trobada, la Marisa, que avui és la seva xicota.