El nucli de les intervencions de les Jornades de Castelldaura 2026 s’ha centrat en l’acompanyament espiritual i com ajudar les persones a créixer en vida interior i en la seva relació amb Crist, és a dir, definit no com una recepta prefabricada, sinó com un art d'escolta i guiatge personal cap a la santedat. Mons. Romà Casanova i altres ponents han subratllat que aquest acompanyament ha de respectar sempre la llibertat i la dignitat de la persona, essent l’Esperit Sant el veritable agent transformador. Casanova ha parlat del significat de santedat. Aquesta ha dit “no és un concepte abstracte, és la unió amb Crist i la plenitud de l'amor. El Vaticà II ens recorda la crida universal a la santedat i a la missió. La santedat és un do i una tasca”.
Pel que fa a l'acompanyament espiritual, el bisbe de Vic, ha afirmat que “s’ha d'escoltar molt i parlar poc, actuant com un mirall per a l'altre. Ha de ser una persona santa, sàvia i experta en vida espiritual i en humanitat. Avui, en un context de 'nou paganisme', hi ha molta gent que torna a trucar a la porta de l'Església buscant esperança; per això l'acompanyament personalitzat és més necessari que mai”.
Per la seva banda, Luis Felipe Navarro, rector emèrit de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, amb la seva ponència «El respecte a la persona en l’acompanyament espiritual», ha posat el focus en com ajudar a créixer la persona en vida interior tenint en compte la dignitat i la llibertat de cada persona. Cal conèixer molt bé la naturalesa de la relació d’acompanyant i acompanyat: “ha de ser sempre lliure, es basa en la confiança i donar prioritat a l’Esperit Sant”. Aprofundint en la relació que s’estableix entre dues persones, el que acompanya i l’acompanyant, cada una amb la seva biografia, ha explicat que “l'acompanyament espiritual ha de respectar la dignitat ontològica i la llibertat dels fills de Déu. No es pot imposar, manar o anul·lar la voluntat de l'acompanyat; el paper del guia és de servei, no de dominació.”
Tan Mons. Casanova com Navarro han estat d’acord a afirmar que ningú pot acompanyar un altre si ell no és acompanyat. Calen guies espirituals que siguin creïbles i experts en la vida de l’esperit per ajudar les noves generacions.
L’acompanyament espiritual en els joves i la fraternitat sacerdotal
Les intervencions del primer dia de les jornades van establir els fonaments d'un bon acompanyament espiritual. En el segon dia s’ha parlat des d'un vessant més pastoral. En primer lloc, Fulgencio Espa, rector de la parròquia de Santa María de Nazaret del barri de Vallecas de Madrid ha parlat de l'anomenada generació 5G i els diversos reptes i oportunitats que presenta.
Aquesta generació es caracteritza per una forta influència de la tecnologia, on sovint es dedica més temps al mòbil que a les persones. “Ens dirigim a joves que han nascut amb el mòbil a la mà, amb un perfil creat a les xarxes socials. Viure de perfils comporta tres dificultats: gran dificultat de reconèixer-se, narcisisme emotiu i molts 'jos'”, segons Espa. Davant una generació que experimenta un buit existencial, ha compartit la idea que “per a acompanyar la generació 5G, el primer és l'amor: que els joves se sentin estimats, que els estimem. Els joves se senten estimats quan participes de les seves alegries”.
Antonio Cobo, prevere de la diòcesi d’Almeria, ha parlat de la fraternitat sacerdotal. Al llarg de la seva ponència ha ressaltat la importància de viure-la, “per naturalesa humana, creada per Déu, som germans. Els gestos de fraternitat ens alineen amb el que som. És essencial per a la nostra vocació i missió viure, créixer, progressar, treballar i perfeccionar la fraternitat sacerdotal. Una fraternitat efectiva i afectiva que crea ocasions, moments i ambients per cultivar l'afecte fratern amb els sacerdots”. Com a membre de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu ha valorat l’acompanyament que s’ofereix als preveres amb formació i detalls de família.
Les Jornades han conclòs amb una tertúlia que ha comptat amb la presència de Mons, Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, qui ha agraït que cada any se celebrin aquestes jornades de formació i fraternitat: “és una alegria que els sacerdots cuidem la fraternitat entre nosaltres i també el fet d'ajudar-nos”.
El Centre Sacerdotal Rosselló organitza fa seixanta-un anys aquestes jornades que ofereixen un espai de trobada i una ocasió per reflexionar sobre diferents aspectes de la vida sacerdotal. Mn. Ignasi Pujol, vicari de l’Opus Dei per a Catalunya i Andorra, en la inauguració ha afirmat que en aquesta edició “volem oferir un ampli ventall d'aspectes sobre com acompanyar de manera més eficaç, davant les dificultats personals i pastorals actuals. Acompanyar espiritualment no és donar unes receptes prefabricades; és caminar al costat de l'altre i ajudar-lo a reconèixer l'acció de Déu en la seva vida. Cal recordar que el veritable director és l'Esperit Sant. En paraules de sant Josepmaria, la missió de l’acompanyament és ‘obrir horitzons’”.