Els fruits de l’Esperit són perfeccions que l’Esperit Sant forma en nosaltres, com a primícies de la glòria eterna. La Tradició de l’Església n’enumera dotze: “caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència i castedat” (Ga 5, 22-23).

Caritat: és la virtut teologal per la qual estimem Déu sobre totes les coses per Ell mateix i el proïsme com a nosaltres mateixos per amor de Déu.
Goig: Després del primer fruit segueix necessàriament el goig perquè el que estima es gaudeix en la unió amb l'estimat.
Pau: és l'absència d'agitació i de descans de la voluntat en la possessió estable del bé.
Paciència: Descriu la capacitat de continuar aguantant en circumstàncies difícils, no amb una complaença passiva, sinó amb una fortalesa esperançada que resisteix activament el cansament i la derrota.
Longanimitat: és l'estreta relació entre la perseverança i la constància d'ànim davant els obstacles i les adversitats.
Bondat: és una inclinació natural a fomentar allò que és desitjable, motivat per una comprensió de l'entorn, de les persones i d'un mateix.
Benignitat: actuar pel bé de les persones amb afabilitat i indulgència.
Mansuetud: és la virtut que modera la ira i els seus efectes desordenats. És una forma de temprança que evita qualsevol moviment desordenat de ressentiment pel comportament d'un altre.
Fidelitat: és la virtut que fa que siguem ferms i constants en l'execució dels compromisos moralment rectes que hem adquirit.
Modèstia: és la virtut que governa les nostres accions, gestos i actituds i ajuda a ser discret i curós amb el cos.
Continència: consisteix en la capacitat de dominar, controlar i orientar la concupiscència. Manté l'ordre a l'interior de l'home, no només pel que fa als plaers sensuals, sinó també pel que fa al menjar, al beure, al dormir, a la diversió i en els altres plaers de la vida material.
Castedat: és la virtut que governa i modera el desig del plaer sexual, delicadesa en tot allò que fa referència a l'ús de la sexualitat.