El llibre ha estat traduït a deu idiomes en tretze països. L'autor és diplomat en Ciències Econòmiques i pertany l’Opus Dei des del 1966. Jutge del tribunal eclesiàstic de Champagne-Picardie, Le Tourneau ha escrit també “Le droit canonique”, “L'Église et l'État en France”, “Jean-Paul II” i " Les mots du christianisme. Catholicisme - Orthodoxie - Protestantisme ".

Le Tourneau explica que ”aquest llibre s'inscriu en la famosa col·lecció "Que sais-je?" (Què sé?) concebuda com una enciclopèdia. Per tant, el meu propòsit era donar a conèixer l’Opus Dei en tots els aspectes, tant els seus orígens i desenvolupament, la personalitat del seu fundador, els principals trets del seu esperit, la vida dels fidels, l'aspecte jurídic de la institució, les labors apostòliques, el contingut de les obres de sant Josepmaria, la bibliografia, etc., tot destinat a informar, a nivell acadèmic i amb objectivitat, sense partidisme ni polèmica.

-Què destacaria del missatge de sant Josepmaria?

El més cridaner -que segueix sent una novetat i al mateix temps causa de gran alegria per a molta gent- és la proposta de la santedat en la vida corrent, posar la santedat a l'abast de tots, subratllant alhora que Déu no fa distincions entre la gent i que no hi ha més que una raça, la raça dels fills de Déu, com afirma sant Josepmaria.

-Joan Pau II el va definir com "el sant de la vida corrent". ¿Pot radicar aquí l'actualitat del seu missatge?

Sens dubte, i això es desprèn del que acabo de dir. L’homilia "La grandesa de la vida corrent" n’és emblemàtica. Aquí descriu sant Josepmaria el programa d'una vida cristiana coherent enmig dels quefers més variats de les persones que viuen en el món, on procuren santificar les feines per a convertir-les en oració i en ocasió i mitjà d’apostolat. Aquesta manera de conducta, tan senzilla i plena de naturalitat, recorda molt als primers cristians.

-Vostè cita al seu llibre al aleshores cardenal Ratzinger parlant de virtut heroica i disponibilitat a l'actuació de Déu. ¿Fins a quin punt és clau en l'espiritualitat de sant Josepmaria l'acció de la gràcia de Déu, sense perjudici de l'esforç humà?

Sempre he escoltat sant Josepmaria subratllar la necessitat de la gràcia de Déu per a actuar rectament, ja que, com deia, per nosaltres no som rés, no podem rés, no tenim rés. Però som fills de Déu, i amb Déu ho podem tot. Era fer-se ressò de l'ensenyament de Jesucrist: "Sense mi, no podeu pas fer rés" (Jn 15, 5).

Alhora, no podem esperar tot de miracles que Déu no té perquè fer si no féssim tot el possible per a portar a terme les nostres obligacions. O sigui, sant Josepmaria repetia que hem d'emprar els mitjans sobrenaturals com si no existissin els mitjans humans, i els mitjans humans com si no existissin els mitjans sobrenaturals. Això suposa sens dubte la disponibilitat a la gràcia divina, el desig de conèixer la voluntat de Déu a cada moment i en cada esdeveniment, i l'heroisme en la pràctica de totes les virtuts per a emmotllar-se a aquesta voluntat, per a estimar-la de debò.

-¿Podria comentar tres conceptes: caritat, llibertat i transparència a l’Opus Dei?

Referent a la caritat, la mateixa manera de comportar-se sant Josepmaria amb els altres era tot un exemple. Mai no criticava ningú, era enormement atent amb els altres i oblidat de si i, sobretot, podia dir: "No m’ha calgut d'aprendre a perdonar perquè Déu m'ha ensenyat a estimar".

De la llibertat, em limitaré a dir que va ser un pregoner de l'autèntica llibertat, la que Déu ens ha guanyat en la Creu, la llibertat dels fills de Déu; i que defensava amb fortalesa la llibertat de tots demanant alhora que es respectés la seva.

En contrast amb la transparència pot pensar-se en els secrets. Moltes vegades he escoltat al fundador de l’Opus Dei dir que tenia horror al secret, i sempre insistia en una virtut essencial tant en la vida espiritual com en la convivència amb els altres: la sinceritat. Si hom estima Déu i mira de cercar la santedat, no hi ha rés que amagar, la duplicitat està de més.