Aquesta Associació juvenil va començar la seva labor de formació al barri de Sarrià (Barcelona) amb nois i joves al curs 1957-1958. Aleshores encara no tenia nom, ni tan sols una seu: només existia el desig d’oferir als fills un espai d’activitats formatives. El curs de 1957-1958 uns quants pares de família es van reunir per posar en marxar el club Daumar. Comptaven amb l’ajut d’un grupet d’universitaris amb els qui compartien el mateix projecte educatiu, d’inspiració cristiana i, concretament, segons els ensenyaments de sant Josepmaria, que animava als pares a posar els mitjans per ajudar els fills a créixer personalment. L’any 1942 els havia encoratjat a buscar una manera adequada d’entretenir-los quan es reunissin: un joc formatiu, unes classes pràctiques amb la finalitat de desenvolupar activitats manuals..., també a organitzar per exemple un Club. El seu desig era oferir als petits la manera de acostar-se a Déu. Ja des d’aquella època pensava en els pares que havien d’impulsar iniciatives formatives per als fills i així fer-los millors, tot parlant-los de Déu, ensenyant-los a viure com a cristians.
Començaren a treure endavant les primeres activitats amb nois d’entre 12 i 14 anys: excursions a la muntanya, partits de rugby, de futbol, jocs... Al principi, el punt de trobada era la casa de les diferents famílies. L’estiu de 1958 es va trobar un pis al passeig de Bonanova. Però les expectatives es varen superar amb el pas del temps, i el local es quedà petit. El 1964 la seu de Daumar es traslladà al carrer Anglí 54; el volum de nois que freqüentava el club va créixer i es va haver d’ampliar amb una torre del carrer Dolors Monserdà. Quaranta anys després, tot mirant el futur, s’inaugurà el nou edifici que es va construir al carrer Dolors Monserdà 55.
Entre els actes per celebrar el cinquantè aniversari del centre, el passat 29 de març va tenir lloc una concelebració eucarística per donar gràcies, presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, el rector del seminari de Barcelona, Mn. Josep Maria Turull, i el rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, Mn. Manuel Valls Serra. Com en altres ocasions on s’espera una participació nombrosa, es va fer servir la pista poliesportiva convenientment adaptada per a l’ocasió.
Durant l’homilia, el Cardenal va relacionar l’alegria pròpia d’aquesta celebració amb la del temps pasqual, on tota l’Església exulta per la resurrecció del Crist. En aquest sentit, va remarcar la sort d’haver rebut la fe –“És millor tenir fe que no tenir-la”- i la responsabilitat que comporta -“La fe és un do que, si no es cuida, es pot perdre”-.
Un cop acabada la Missa, el Sr. Cardenal va tenir una trobada amb alguns nois que participen de les activitats de Daumar. Arran de diferents preguntes dels assistents, el Cardenal de Barcelona va tractar qüestions com la formació, l’apostolat cristià (“que els vostres amics vegin que viviu allò que prediqueu”) o la crida de Déu (“tot el món ha de pensar –al menys un cop a la seva vida- ‘Què vol Déu de mi?’”).
Durant aquest curs, s’han dut a terme algunes trobades familiars amb to festiu, pel mig segle d’existència del club. El tradicional trofeu Lluís Massó –amb paellada familiar- també va tenir una coloració especial aquest any: es projectà un muntatge audiovisual que recordava moments històrics del club a través d’imatges d’arxiu barrejades amb les del present. La fira pastissera, el romiatge familiar, el tradicional sopar de fi de curs, també han estat assenyats per la celebració del 50è aniversari de Daumar.
Totes les famílies presents que participen de les activitats del club, es van unir a les paraules del Sr. Cardenal: “Jo pregaré perquè d’aquí 50 anys, quan celebreu el centenari, puguem tornar a donar gràcies a Déu”.