El cardenal Joseph Ratzinger, Papa Benet XVI, va néixer a Marktl am Inn, en la diòcesi de Passau (Alemanya), el 16 d'abril de 1927. El pare, comissari de la gendarmeria, provenia d'una antiga família d'agricultors de la Baixa Baviera. Va passar l'adolescència a Traunstein i va ser cridat en els últims mesos del segon conflicte mundial en els serveis auxiliars antiaeris.

Era prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, president de la Pontifícia Comissió Bíblica i de la Pontifícia Comissió Teològica Internacional, degà del Col·legi Cardenalici.

De 1946 a 1951, any que va ser ordenat sacerdot (29 de juny) i iniciava la seva activitat de professor, va estudiar filosofia i teologia a la universitat de Munic i a l'escola superior de Filosofia i Teologia de Freising. En l'any 1953 es doctora en Teologia amb la dissertació "Poble i casa de Déu en la doctrina de l'Església de Sant Agustí". Quatre anys més tard obtenia la càtedra amb el seu treball sobre "La Teologia de la Història de Sant Bonaventura".

Després d'aconseguir l'encàrrec de Dogmàtica i Teologia Fonamental en l'escola superior de Filosofia i Teologia de Freising, va prosseguir l'ensenyament a Bonn, de 1959 a 1969, Münster de 1963 a 1966 i Tubinga, de 1966 a 1969. En aquest últim any va passar a ser catedràtic de Dogmàtica i Història del Dogma a la Universitat de Ratisbona i vicepresident de la mateixa universitat. El 1962 va aportar una notable contribució en el Concili Vaticà II com a consultor teològic del cardenal Joseph Frings, arquebisbe de Colònia.

Entre les seves nombroses publicacions ocupa un lloc particular "Introducció al Cristianisme", recopilació de lliçons universitàries publicades el 1968 sobre la professió de fe apostòlica; "Dogma i revelació" (1973), antologia d'assaigs, predicacions i reflexions, dedicades a la pastoral. Va obtenir una notable ressonància el discurs pronunciat davant l'Acadèmia Catòlica bavaresa sobre el tema "Per què segueixo encara en l'Església?, en la qual afirmava: "Solament és possible ésser cristià en l'Església i no al costat de l'Església". El 1985 publica "Informe sobre la fe" i el 1996 "La sal de la terra".

El 24 de març de 1977, Pau VI el va nomenar arquebisbe de München und Freising. El 28 de maig successiu rebia la consagració episcopal. Va ser el primer sacerdot diocesà que va assumir després de 80 anys el govern pastoral de la gran diòcesi bavaresa.

Creat cardenal pel papa Pau VI el 1977, va ser relator en la V Assemblea General del Sínode dels Bisbes (1980) sobre el tema: "Els deures de la família cristiana en el món contemporani" i president delegat de la VI Assemblea sinodal (1983) sobre "Reconciliació i penitència en la missió de l'Església".

El 25 de novembre de 1981 va ser nomenat per Joan Pau II prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe; president de la Pontifícia Comissió Bíblica i de la Pontifícia Comissió Teològica Internacional.

El 5 d'abril de 1993 va entrar a formar part de l'orde dels bisbes, amb el títol de l'Església Suburbicària de Velletri-Segni.

El 6 de novembre de 1998 va ser elegit vicedegà del col·legi cardenalici. El 30 de novembre de 2002 el Sant Pare va aprovar l'elecció de degà del col·legi cardenalici, realitzada pels cardenals de l'ordre dels bisbes.

Va ser president de la Comissió per a la preparació del Catecisme de l'Església Catòlica, que després de sis anys de treball (1986-1992) va poder presentar al Sant Pare el nou Catecisme.

Des del 13 de novembre de 2000 era Acadèmic honorari de la Pontifícia Acadèmia de les Ciències.

Va ser creat cardenal per Pau VI en el consistori del 27 de juny de 1977, titular de l'Església Suburbicària de Velletri-Segni (5 abril 1993) i de l'Església Suburbicària d’Ostia (30 novembre 2002).

Era membre del Consell de la II Secció de la Secretaria d'Estat, de les Congregacions per a les Esglésies Orientals, per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per als Bisbes, per a la Evangelització dels Pobles, per a l'Educació Catòlica; del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians i de les Pontifícies Comissions per a Amèrica Llatina i "Ecclesia Dei".