Estimats germans i germanes!

Avui la litúrgia presenta a la nostra meditació l’episodi evangèlic de la trobada de Jesús amb Zaqueu a la ciutat de Jericó. Qui era Zaqueu? Un home ric que, com a ofici, exercia de «publicà», això és, de recaptador d'impostos per compte de l’autoritat romana, i per això era considerat pecador públic. En saber que Jesús passava per Jericó, aquell home es va veure envaït per un desig gran de veure’l, i com era baix d’estatura, va pujar a un arbre. Jesús es va detenir precisament sota aquell arbre i es va dirigir a ell cridant-lo pel seu nom: «Zaqueu, baixa aviat; perquè avui he de quedar-me a casa teva» (Lc 19,5). Quin missatge en aquesta frase senzilla! «Zaqueu»: Jesús crida pel seu nom a un home menyspreat per tots. «Avui»: sí, precisament aquest és per a ell el moment de la salvació. «Haig de quedar-me»: per què «haig»? Perquè el Pare, ric en misericòrdia, vol que Jesús vagi: «el Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut» (Lc 19,10). La gràcia d’aquella trobada imprevisible va ser tal que va canviar completament la vida de Zaqueu: «Mireu, Senyor: –va confessar a Jesús- la meitat dels meus béns, la dono als pobres, i a tots aquells a qui he defraudat res, els ho restitueixo quatre vegades més» (Lc 19,8). Novament l’evangeli ens diu que l’amor, partint del cor de Déu i actuant a través del cor de l’home, és la força que renova el món.

"Novament l’evangeli ens diu que l’amor, partint del cor de Déu i actuant a través del cor de l’home, és la força que renova el món."

Aquesta veritat brilla de manera singular en el testimoni del sant de què avui es fa memòria: Carles Borromeo, arquebisbe de Milà. La seva figura destaca en el segle XVI com a model de pastor exemplar per caritat, doctrina, zel apostòlic i sobretot per l’oració: «les ànimes -deia- es conquereixen de genolls». Consagrat bisbe amb només 25 anys, va posar en pràctica el dictat del Concili de Trento, que imposava als pastors que residissin en les respectives diòcesis, i es va dedicar per complet a l'Església ambrosiana: la va visitar al llarg i ample tres vegades; va convocar sis sínodes provincials i onze diocesans; va fundar seminaris per formar una generació nova de sacerdots; va construir hospitals i va destinar les riqueses de família al servei dels pobres; va defensar els drets de l'Església contra els poderosos; va renovar la vida religiosa i va instituir una Congregació de sacerdots seculars nova, els Oblats. El 1576, quan es va desencadenar la pesta a Milà, va visitar, va confortar i va emprar en els malalts tots els seus béns. El seu lema consistia en una paraula: «Humilitas». La humilitat el va impulsar, com el Senyor Jesús, a renunciar a si mateix per fer-se servent de tots.

Recordant el meu venerat predecessor Joan Pau II, qui portava amb devoció el seu nom, confiem a la intercessió de sant Carles a tots els bisbes del món, per als quals invoquem com sempre la protecció celestial de Maria Santíssima, Mare de l'Església.