Jaume Pujol Balcells ha estat consagrat arquebisbe de l'arxidiòcesi de Tarragona diumenge passat en una cerimònia en què va estar acompanyat de sacerdots i fidels.

Pujol va dir que "els cristians tenim resposta, no receptes, a les qüestions que es plantegen les persones i la societat. Volem aportar a aquesta societat, tantes vegades materialista, la vida de l'Esperit, el sentit de la transcendència, la llum de la fe".

"Tenim el bonic deure estimar als altres com Crist ens ha estimat. I estimar és perdonar, disculpar i sobretot comprendre. És ajudar i dir les coses, perquè quan s'estima a una persona se li diu el que no va bé, com fan un pare o una mare amb els seus fills", va afegir.

En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol va esmentar com objectiu les vocacions sacerdotals i a la vida consagrada, la promoció del laicat, el treball amb els joves, i la colegialitat, amb un govern «basat en el diàleg, a aprendre de tots, a ser arquebisbe de tots sempre dintre de la identitat de l'Església de Crist».

Trenta bisbes, entre els quals es trobaven el nunci Manuel Monteiro de Castro; l'anterior arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach; el Prelat de l’Opus Dei, Xavier Echevarría; i els bisbes de La Seu d'Urgell i de Tortosa entre d’altres, van imposar les mans sobre el cap de Jaume Pujol.

Pastor de profundes arrels cristianes

Mn. Jaume Pujol Va néixer el 8 de febrer de 1944 a Guissona (Lleida) en una família catalana de profundes arrels cristianes.

Va ser ordenat sacerdot el 5 d'agost de 1973. És doctor en Teologia i en Ciències de l'Educació. Pertany a l’Opus Dei des de la seva joventut i ha exercit durant molts anys la docència universitària. És autor de 23 llibres i nombrosos articles en revistes especialitzades. Els seus nombrosos llibres i estudis, com el que ha fet sobre el nou Directori General per a la Catequesis, són molt coneguts en l'àmbit de la pastoral.

Ha estat membre del Consell Assessor de Catequesis de la Conferència Episcopal Espanyola. Ha impartit més de 300 cursos per a la formació de catequistes i professors de religió de tot el món; i ha dirigit durant anys el Col·legi Major Joan Pau II, on viuen i estudien sacerdots dels cinc continents.

La relació entre el nou arquebisbe i l’Opus Dei

La principal aportació de la Prelatura de l’Opus Dei és una voluntat de servei a les necessitats apostòliques de l'Església universal i de les esglésies locals, sempre amb el consentiment i en harmonia amb el bisbe diocesà.

En aquest sentit, l’Opus Dei pretén contribuir a la formació dels fidels laics perquè desenvolupin, cadascun en el seu propi lloc en l'Església i en el món, una activitat apostòlica multiforme, donant suport la tasca evangelitzadora dels pastors i promovent al seu voltant el missatge conciliar de la crida universal a la santedat. Quan un sacerdot del seu clergat és nomenat bisbe, acull aquest nomenament com una ocasió de servir tots els fidels que li són confiats.

Quan un sacerdot incardinat en una diòcesi -en aquest cas, en una Prelatura personal- és nomenat bisbe d'una altra diòcesi, entra a formar part del Col·legi Episcopal, en comunió amb els altres prelats i en unió i sota l'autoritat del Romà Pontífex.

Per tant, el nou arquebisbe no tindrà dependència jurídica del Prelat de l’Opus Dei, actuarà en la seva diòcesi amb plena llibertat i responsabilitat personal, donant comptes de la seva labor només al Papa, però seguirà vivint l'esperit i els ensenyaments de sant Josepmaria.