La Laura sabia què feia. Explica que ja fa anys que no concep una Setmana Santa fora de Roma. Estudiant de Farmàcia de la Universitat de Barcelona de 21 anys, feia temps que preparava el viatge treballant en una ponència per al congrés Univ amb dues companyes de la facultat. Però reconeix que aquest no ha estat el veritable motiu del viatge. Assegura que “Roma per si mateixa ja té encant, però si a això se li suma estar amb el papa i anar a una audiència general a la plaça de Sant Pere amb centenars d'universitaris més, a tenir una tertúlia amb el prelat de l’Opus Dei, a aprendre molt de la història i patrimoni romà i de tota la gent de l’Univ...”.
Tampoc era el primer any que la Giselle participava a l’Univ. L’any passat aquesta estudiant de Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona va descobrir “que la fe és real, que seguir Crist val la pena”. Va ser a partir d’aquell moment que, amb 19 anys, va començar a viure la seva fe. Però no s’ho volia quedar per ella sola. “Aquest any hi he tornat amb dues amigues, volia que elles visquessin la mateixa experiència”.
L’Adán, de 26 anys, feia temps que havia sentit a parlar del congrés, però mai havia tingut l’oportunitat d’anar-hi. És mexicà i fa mig any que va arribar a estudiar un màster en Gestió Cultural a la Universitat Internacional de Catalunya. “Per fi he tingut l’oportunitat d’anar-hi, i la veritat és que ha estat bastant bé, ho hem passat bé amb els meus amics i hem viscut una intensa setmana al Vaticà. No és només visitar Roma, no és només viure una experiència diferent, són moltes coses”. Reconeix que “és difícil destacar alguna cosa”, però vol ressaltar “l’audiència general amb el Papa, vam estar súperaprop i va ser molt especial, o la solemnitat de les celebracions, que va ser increïble”.
Les classes de la facultat ja han substituït els passeigs per Roma, però conserven amb claredat els records que els van marcar. Deixar uns dies la teva ciutat per anar a Roma va valer la pena, comenta la Laura, perquè “l’Univ transforma qualsevol, el fet de conviure amb més noies universitàries enriqueix moltíssim, t’enforteix i aprens a valorar el que realment importa i no tantes tonteries que moltes vegades ens treuen la pau”. Explica que ha après a pensar en els altres i s’ho ha passat molt bé: “acabes amb agulletes de tant riure, vaja, que tornes a casa el dilluns de Pasqua irreconeixible”. Alhora diu que ha après moltíssim i valora “l’oportunitat de conèixer i acceptar altres maneres de pensar i de viure”. Entre les ponències que es van presentar, en destaca una sobre l’amistat. Van explicar “què és amistat i què no és, què implica ser amics: acceptar l'altre, ser afí, compartir, tenir experiències de la vida en comú, ser lleial, divertir-se junts, dialogar respectant l’opinió de l’altre... Fins i tot ¡discutir! Jo estava asseguda escoltant atentament envoltada d’amigues a la dreta i esquerra i vaig pensar: de veritat l'amistat és tot això?". Ara vol viure l’amistat més intensament per canviar el món. “És veritat que el bé que pugui fer no és més que una gota al mar, però com diu la Mare Teresa de Calcuta, el mar seria menys si li faltés aquesta gota".
La Giselle va viure “l’emoció de veure, que de la mateixa manera que l’any passat el fet de participar en l’Univ em va canviar la vida, també ha canviat la vida a les meves amigues”. Es queda amb el record de la plaça de Sant Pere plena de gom a gom i els càntics al papa. “L’Església és viva, això és una cosa que la gent diu però que moltes vegades no t’ho creus fins que ho vius, i a l’Univ ho vius”. Ja hi ha anat tres vegades a Roma, però diu que “cada vegada ha estat molt diferent”. Anima a tothom a anar-hi perquè “cada Univ té un regal especial per a cada persona”.
L’Adán ha arribat a Barcelona amb moltes ganes de tornar a Roma l’any vinent “per poc que pugui”. Recorda alguns moments especials, com el de la cara d’un company seu que va accedir tres vegades a la basílica de Sant Pere i en una de les vegades fins i tot va poder saludar el papa Francesc. Li hauria agradat conèixer més gent d’altres països, però només va tenir temps per a conèixer alguns espanyols, filipins, mexicans i italians. Va visitar Roma amb el grup del col·legi major on resideix a Barcelona però les circumstàncies van fer que es perdés quatre vegades enmig de la ciutat. “Però a Roma sempre acabes al davant d’un monument espectacular. Et pots perdre però no t’avorreixes mai”.
El vídeo que podeu veure a l'inici d'aquesta notícia és el regal que els joves de l'UNIV van fer al papa Francesc aquesta Setmana Santa. Per llegir els subtituls en català podeu seleccionar l'opció de Youtube o bé clicar aquí .
