A Corea, un estat que té poc més d’un 10% de catòlics, s'ordenen uns 300 sacerdots catòlics per any. El creixement de l'Església Catòlica en aquest país és explosiu: fa vint anys els catòlics representaven només l'1% de la població.
Aquest any es van ordenar a l'arxidiòcesi de Seül, la capital de Corea del Sud, 39 sacerdots catòlics. I el clergat del país és molt jove: el 35% dels sacerdots són menors de 40 anys i el 68% té menys de 50 anys.
Així ho comenta el prevere Emiliano Hong, sacerdot de l'Opus Dei, que es va graduar en Economia a la Universitat de Buenos Aires (UBA) i des de fa quatre anys està a la terra de la seva família, on va néixer fa 40 anys.
Poc temps després d’arribar a l'Argentina amb els seus pares, quan tenia 13 anys, tota la família es va convertir al catolicisme. Els va ajudar estar en contacte amb l'església dels Sants Màrtirs Coreans, que reuneix la comunitat catòlica coreana a Thorne i Asamblea. A Corea eren protestants, presbiterians, i tenien un oncle que era pastor.
Però l’Emiliano també tenia alguna connexió familiar amb el catolicisme, té una tia que és religiosa paulina. Va ser la primera vocació d'aquesta congregació a Corea, a la qual es va acostar sent adolescent. La religiosa, que es va batejar al col·legi, ara té uns 75 anys.
I si anem fins nou generacions abans, trobem que el pare d’Hong té un ascendent en un procés de beatificació de 125 màrtirs coreans, morts en començar el segle XIX. Ell mateix és capellà d'una associació de descendents dels màrtirs. Històricament, els qui van conrear la fe catòlica al país i la van mantenir durant molts anys van ser laics.
En establir-se a Buenos Aires, el pare de l'Emiliano va emprendre diversos negocis per guanyar-se la vida: restaurant, bugaderia, carnisseria... Fins que el van assaltar i, cansat, va decidir anar-se'n del país amb la seva dona a Xile, on va morir.
Sent catòlic, Emiliano va conèixer l'Opus Dei quan estudiava Economia a la UBA i es va incorporar a la prelatura de l’Opus Dei als 20 anys. Va ser ajudant de càtedra en Economia II. Als 30 anys es va ordenar sacerdot i després va estar cinc anys a l'Argentina, d'on va marxar cap a Corea l’any 2009, per iniciar la tasca apostòlica de l'Opus Dei en aquest país.
Diu que "hi ha molta set de Déu en els joves, molts desitjos de lliurar-se a Déu". Gairebé la meitat de la població no practica una religió, però aclareix que no són ateus. Hi ha una base de cultura confusionista i una obertura a creure en la transcendència, en un ésser diví, encara que no hi hagi pràctica religiosa.
Tanmateix, el 18% de la població és protestant i el 25% és budista. En aquest estat I l'Església catòlica té un projecte concret, que ell veu factible. Vol que al 2020 els catòlics representin el 20% de la població. I, al 2030, el 30%. Hi ha molts conversos cada any. El gran desafiament és assegurar la formació dels neòfits. Dels fidels, més de la meitat assisteix a missa els diumenges. A Seül hi ha 250 parròquies. Només al barri on ell viu hi ha sis parròquies. I els catòlics són generosos en el sosteniment de l'Església, s'organitzen per treballar bé, mantenir els temples, ajudar els necessitats.
Durant un temps, mossèn Emiliano va actuar com a capellà d'un grup catòlic a la Universitat estatal de Seül. En aquesta universitat pública, un grup bastant nombrós d'estudiants catòlics es reuneix cada matí per fer oració durant mitja hora abans de començar les classes.
Els seminaris són plens, no hi ha lloc per albergar-los a tots. Una curiositat: hi ha un examen d'ingrés summament exigent, similar al que es necessita per entrar a la universitat oficial.
Algunes dades estadístiques del decenni 2000-2010 donen una idea del creixement de l'Església. Els catòlics van passar de ser 4.071.560 l’any 2000 a 5.205.589 el 2010. Els sacerdots diocesans, de 3.116 a 4.522, i cada any hi va haver, de mitjana, al voltant de 150.000 persones convertides al catolicisme.
