1. “Com a font de la nostra vida nova en Déu, l'Esperit Sant també és, d’una manera molt real, l’ànima de l'Església, l’amor que ens uneix al Senyor i entre nosaltres, i la llum que obre els nostres ulls per veure les meravelles de la gràcia de Déu en tots nosaltres”. MC
2. “Hem de permetre que l’amor de Déu penetri la crosta dura de la nostra indiferència, de la nostra aridesa espiritual, del nostre conformisme cec amb l’esperit del nostre temps. Només llavors podrem permetre-li que encengui la nostra imaginació i plasmi els nostres desitjos més profunds. Per això, l’oració és tan important: l’oració quotidiana privada en la tranquil·litat dels nostres cors i davant el Santíssim Sagrament i l’oració litúrgica en el cor de l'Església”. MC
3. “Joves: què deixareu a la pròxima generació? Esteu construint les vostres vides sobre bases sòlides? Viviu les vostres vides, deixant espai a l’Esperit en un món que vol oblidar Déu, o fins i tot rebutjar-lo en nom d’un fals concepte de llibertat? Com esteu utilitzant els dons que heu rebut, la “força” que l’Esperit Sant està disposat a difondre ara sobre vosaltres?”. MC
4. “Una nova generació de cristians està cridada a contribuir a la construcció d’un món en què la vida sigui acollida, respectada i cuidada amb cura, no rebutjada o temuda com una amenaça i per tant, destruïda. Una època nova en què l’amor no sigui àvid o egoista, sinó pur, fidel i sincerament lliure, obert als altres, respectuós de la seva dignitat, un amor que promogui el seu bé i irradiï alegria i bellesa. Una era nova en la qual l’esperança ens alliberi de la superficialitat, de l’apatia i de l’egoisme que danyen les nostres ànimes i enverinen les relacions humanes”. MC
5. “Estimats joves amics, el Senyor us està demanant que sigueu profetes d’aquesta nova època, missatgers del seu amor, capaços d’atreure la gent al Pare i de construir un futur d’esperança per a tota la humanitat”. MC
6. “El món necessita una renovació. En moltes societats, al costat de la prosperitat material, s’està estenent el desert espiritual: un buit interior, una por indefinible, un sentit amagat de desesperació. Quants dels nostres coetanis han construït cisternes trencades i buides en una recerca desesperada de sentit, del sentit últim que només pot donar l’amor? També l'Església necessita aquesta renovació! Té necessitat de la vostra fe, del vostre idealisme i de la vostra generositat per poder ser sempre jove en l’esperit”. MC
7. “No tingueu por de dir “sí” a Jesús, de trobar la vostra alegria en fer la seva voluntat, donant-vos completament per arribar a la santedat i usant els vostres talents al servei dels altres!”. MC
8. “Hi ha més alegria en donar que en rebre. No dubteu mai de la veritat de les promeses de nostre Senyor, segons les quals cada vegada que oferim la nostra creativitat, els nostres recursos, les nostres persones, rebem després tot amb abundància”. MC
9. “La col·laboració harmoniosa entre religió i vida pública és molt important en una època en què alguns han arribat a pensar que la religió és causa de divisió més que una força d’unitat. En un món amenaçat per formes de violència sinistres i indiscriminades, la veu unànime dels que tenen un esperit religiós estimula les nacions i les comunitats a resoldre els conflictes amb instruments pacífics, respectant plenament la dignitat humana”. TI
10. “El sentit religiós ens guia vers l’encontre de les necessitats dels altres i a cercar vies concretes per contribuir al bé comú. Les religions juguen un paper particular en aquest context, en quant que ensenyen a la gent que l’autèntic servei exigeix sacrifici i autodisciplina, que al seu torn s’han de conrear per mitjà de l’abnegació, la temprança i l’ús moderat dels béns naturals”. TI
11. “La religió, en recordar-nos les limitacions i la debilitat del ser humà, ens impulsa a no posar les nostres esperances últimes en aquest món que passa”. TI
12. “La veritable font de la llibertat es troba en la persona de Jesús de Natzaret. Els cristians creuen que Ell ens revela plenament les potencialitats humanes per a la virtut i el bé; Ell ens allibera del pecat i de les tenebres”. TI
13. “Pensareu que en el món d’avui és improbable que la gent adori altres déus. Però de vegades ho fan sense adonar-se’n. Els falsos "déus" estan gairebé sempre lligats a l’adoració de tres realitats: els béns materials, l’amor possessiu i el poder”. ND
14. “Els béns materials, de per si, són bons. No sobreviuríem sense diners, roba i cases. Però si ens neguem a compartir el que tenim amb els famolencs i els pobres, transformem aquests béns en una falsa deïtat. Quantes veus en la nostra societat materialista ens diuen que la felicitat consisteix en acaparar el nombre més gran possible de béns i objectes de luxe! Però així els béns es transformen en deïtats falses. En comptes de donar la vida, són portadors de mort”. ND
15. “L’amor autèntic és certament bo. Quan estimem som plenament humans. Però sovint es creu estimar quan en realitat es tendeix a posseir o a manipular l’altra persona. De vegades els altres són tractats com a objectes per satisfer les pròpies necessitats. Que fàcil és ser enganyat per tantes veus que en la nostra societat sostenen un enfocament permissiu de la sexualitat sense prestar atenció a la modèstia, al respecte propi i als valors morals que confereixen qualitat a les relacions humanes!”. ND
16. “En tots els Evangelis Jesús estima especialment als que s’han equivocat perquè, quan s’adonaven del seu error, s’obrien més que els altres al seu missatge de salvació. Els que desitjaven reconstruir la seva vida eren els més disposats a escoltar Jesús i a ésser els seus deixebles. Podeu seguir les seves empremtes; també vosaltres podeu créixer especialment prop de Jesús precisament perquè heu decidit tornar a Ell”. ND
17. “Podem caure en la temptació de reduir la vida de fe a una qüestió de mer sentiment, debilitant així el seu poder d’inspirar una visió coherent del món i un diàleg rigorós amb les altres moltes visions que competeixen en la conquesta de les ments i els cors dels nostres contemporanis”. CSM
18. “Camineu cada dia a la llum de Crist mitjançant la fidelitat a l’oració personal i litúrgica, alimentats per la meditació de la paraula inspirada per Déu. Que la celebració quotidiana de l’eucaristia sigui el centre de la vostra vida”. CSM
19. “La castedat pel Regne significa abraçar una vida completament dedicada a l’amor, a un amor que us fa capaços de dedicar-vos sense reserves al servei de Déu per estar plenament presents entre els germans i germanes, especialment entre els més necessitats”. CSM
20. “La societat contemporània travessa per un procés de fragmentació a causa d’una forma de pensar que és, per la seva natura, de curt abast perquè deixa de costat l’horitzó complet de la veritat, veritat relativa a Déu i a nosaltres. Per la seva mateixa naturalesa, el relativisme no aconsegueix veure el quadre sencer. Ignora els principis que ens fan capaços de viure i créixer en la unitat, en l’ordre i en l’harmonia”. VI
21. “L'Esperit Sant! La seva funció és aquesta: complir l’obra de Crist. Enriquits amb els dons de l'Esperit Sant tindreu força per anar més enllà de les visions parcials, de la utopia buida, de la fugaç precarietat, per oferir la coherència i la certesa del testimoni cristià". VI
22. “L’amor té una característica particular: el seu fi és romandre. Per natura, l’amor és etern. L'Esperit Sant ofereix amor al món: amor que dissipa la incertesa, que supera la por de l’engany, que porta en si l’eternitat; l’amor vertader que ens incorpora a la realitat que roman”. VI
23. “L'Esperit Sant és Déu que s’entrega eternament, com una font inesgotable, s’ofereix sempre. Observant aquest do incessant, veiem els límits del que és perible, la bogeria d’una mentalitat consumista. En particular, comencem a entendre perquè la recerca de les novetats ens deixa insatisfets i desitjosos de quelcom més. No estem cercant un do etern, la Font que mai s’exhaureix?”. VI
24. “Estimats joves: hem vist que l'Esperit Sant realitza la meravellosa comunió dels creients en Crist Jesús. Fidel a la seva naturalesa de dador i al mateix temps de do, actua ara servint-se de vosaltres. Feu que l’amor unificador sigui la vostra mesura, l’amor etern el vostre desafiament, l’amor que s’entrega la vostra missió”. VI
25. “Vosaltres esteu cridats a viure els dons de l'Esperit entre els alts i baixos de la vida quotidiana. Feu que la vostra fe maduri mitjançant els sagraments”. VI
26. “Estar veritablement vius és ser transformats des de l'interior, estar oberts a la força de l’amor de Déu. Si acolliu la força de l'Esperit Sant, també vosaltres podreu transformar les vostres famílies, les comunitats i les nacions. Allibereu aquests dons. Que la saviesa, la intel·ligència, la fortalesa, la ciència i la pietat siguin els signes de la vostra grandesa”. VI
27. “Que mitjançant l’acció de l'Esperit Sant, els joves tinguin la valentia d’arribar a ser sants! Això és el que necessita el món, per sobre de qualsevol altra cosa”. A.
28. “Hi ha quelcom sinistre que brolla del fet que la llibertat i la tolerància se separen molt sovint de la veritat. Tot això s’alimenta de la idea, àmpliament difosa en la nostra època, que no hi ha una veritat absoluta que guiï la nostra vida. El relativisme, donant valor a tot sense discriminació, ha fet que ‘les experiències' siguin el més important”. A.
29. “La vida no està governada per la sort, no és casual! La vostra existència personal ha estat volguda i beneïda per Déu i té una finalitat. La vida no és una simple successió de fets i experiències. És una recerca de la veritat, del bé, de la bellesa. Amb aquest fi prenem les nostres decisions, exercim la nostra llibertat i, en això, en la veritat, en el bé i en la bellesa, trobem la felicitat i l’alegria”. A.
30. “No us deixeu enganyar pels que veuen en vosaltres simples consumidors en un mercat de possibilitats indiferenciades, on l’elecció en si mateixa es converteix en bé, la novetat es fa passar per bellesa i l’experiència subjectiva suplanta a la veritat”. A.
31. “Crist ofereix més. Ho ofereix tot. Només Ell, que és la Veritat, pot ser el Camí i per tant la Vida”. A.
32. “Molts joves no tenen esperança. Es queden perplexos enfront de les qüestions que se’ls plantegen i sovint se senten insegurs sobre on trobar respostes. Veuen la pobresa i la injustícia i desitgen trobar solucions. Se senten desafiats pels arguments dels qui neguen l’existència de Déu i es pregunten com respondre (...). On podem trobar respostes? L'Esperit ens orienta cap al camí que condueix a la vida, a l’amor i a la veritat. L'Esperit ens orienta cap a Jesucrist. En Ell trobem les respostes que cerquem”. MC
33. “[La Mare de Déu] Maria va haver d’enfrontar-se a moltes dificultats a conseqüència d’aquell sí. Simó va profetitzar que una espasa li travessaria el cor. Quan Jesús tenia dotze anys va passar els pitjors moments que qualsevol mare pot experimentar quan, durant tres dies, va perdre el seu Fill. I després de l’activitat pública de Jesús, va patir l’agonia d’estar present en la seva crucifixió i mort. A través de tantes proves, va romandre sempre fidel a la seva promesa, sostinguda per l'Esperit de fortalesa. I va ser recompensada amb la glòria”. MC
34. “Hem de romandre fidels al sí que acceptem l’oferta d’amistat per part del Senyor. Sabem que no ens abandonarà mai que ens sostindrà sempre amb els dons de l'Esperit. Maria va acceptar la "proposta" del Senyor en el nostre nom. Adrecem-nos a Ella i demanem-li que ens guiï en les dificultats per romandre fidels a la relació vital que Déu va entaular amb cadascun de nosaltres". MC
35. “Ha arribat el moment de dir-nos adéu, o millor fins aviat. La Jornada Mundial de la Joventut 2011 se celebrarà a Madrid, a Espanya. Fins llavors preguem uns per altres i donem al món nostre gojós testimoni de Crist”. MC
SIGLES QUE ASSENYALEN LA FONT:
A: Acollida
TI: Trobada interreligiosa
ND: Universitat de Notre Dame
CSM: Missa a la Catedral de Santa Maria
VI: Vigília amb els joves
MC: Missa de Clausura