Opus Dei

Pintar parts de la carrosseria d'un cotxe que ningú, excepte Déu, apreciarà és una manera de santificar el treball. Així ho procura fer en Gavin Dixon, un cooperador de l'Opus Dei irlandès.

En aquest article s'anima a desenvolupar un estil "virtuós" a l’hora d’utilitzar les tecnologies mòbils, perquè siguin instruments útils que acompanyin el cristià en la seva vida diària.

La meva filla era difícil de tractar. Tinc nou fills i ella és l'única que gairebé no somriu mai. Quan se li parla, es limita a contestar a la pregunta.

Escric per donar un milió de gràcies a la Montse Grases. Per a mi és "la meva nena Montse". Fa 11 anys que em vaig trencar el peu, un trencament dolentíssim. Després de l'operació i passats uns mesos no em recuperava bé, fins al punt que em van dir que no caminaria bé.

L'any passat em van operar d'un problema interior i uns nòduls al coll. L'operació va fer que em quedés gairebé sense veu, gairebé no se'm sentia i ho vaig passar malament perquè no millorava.

El llibre Via Crucis consta de breus comentaris a les catorze estacions del Via Crucis, sorgits de l'oració personal de l’autor.

Aquests llibres estan compostos per breus punts de meditació, d'estil directe, que posen el lector es troba davant de les exigències divines en un ambient de confiança i amistat.

Publicat per primera vegada el 1977, és la primera obra pòstuma de sant Josepmaria Escrivà. Recull divuit homilies pronunciades entre el 1941 i el 1968. N’és l’objectiu ajudar a viure l'amistat amb un "Déu proper al lector" utilitzant com a punt de referència una sèrie de virtuts humanes i sobrenaturals.

Sant Rosari, publicat per primera vegada el 1934, consta d'una sèrie de consideracions sobre els quinze misteris del Rosari (joiosos, dolorosos i gloriosos), per a facilitar el rés d'aquesta oració mariana i la contemplació d'aquestes escenes de la vida del Senyor i de la seva Mare Santíssima. El llibre conclou amb uns comentaris breus sobre la lletania lauretana.

El llibre recull set entrevistes que va concedir sant Josepmaria Escrivà, entre el 1966 i el 1968, a Le Figaro, The New York Times, Time, L'Osservatore della Domenica i a diverses revistes espanyoles (Telva, Gaceta Universitaria i Palabra).