Aquest matí, durant el viatge a Camerun, el Papa va respondre a les preguntes que li van fer alguns periodistes que l’acompanyaven en el vol.
Des de fa temps, i en particular després de la seva última carta als bisbes sobre la remissió de l’excomunió dels quatre bisbes consagrats per l’arquebisbe Lefebvre, preguntà un periodista, molts diaris parlen de soledat del Papa. "Vostè què pensa sobre això? Se sent realment sol?". " Sent sincer -va dir Benet XVI-, em venen ganes de riure quan es parla d’aquest mite de la meva soledat. De cap manera em sento sol. Cada dia rebo visites dels col·laboradors més pròxims, començant pel secretari d'Estat. (...) Estic realment envoltat d’amics i en una esplèndida col·laboració amb els bisbes, col·laboradors, laics, i estic agraït per això ".
Preguntat per l'impacte de la crisi econòmica mundial als països pobres i sobre si parlarà d’aquest problema en la seva pròxima encíclica, el Sant Pare va afirmar que " un element fonamental de la crisi és precisament un dèficit d’ètica en les estructures econòmiques; s’ha entès que l’ètica no és una cosa que està "fora de l’economia", sinó "dins" i que l’economia no funciona si no porta amb si l’element ètic ".
Referint-se posteriorment a l’encíclica sobre qüestions socials, el Sant Pare va dir: " Estàvem a punt de publicar-la quan es va desencadenar aquesta crisi i per tant ha calgut revisar el text per donar una resposta més adequada, en l’àmbit de les nostres competències, en l’àmbit de la doctrina social de l'Església, però amb referència als elements reals de la crisi actual. Espero que d’aquesta manera, l’encíclica pugui esdevenir un element, una força per superar la difícil situació present ".
El Papa va respondre també a una pregunta sobre l’especificitat, a Àfrica, del missatge de l'Església Catòlica enfront de les sectes.
" Nosaltres no anunciem -va dir- un Evangeli de prosperitat, sinó un realisme cristià; no anunciem miracles, com fan alguns, sinó la sobrietat de la vida cristiana. Estem convençuts que aquesta sobrietat, aquest realisme que anuncia un Déu que s’ha fet home, és a dir, un Déu profundament humà, que pateix fins i tot amb nosaltres, dóna sentit als nostres patiments per a un anunci amb un horitzó més ampli, amb més futur. Sabem que les sectes no són gaire estables: en un primer moment pot fer bé l’anunci de la prosperitat, de curacions miraculoses, etc..., però poc després es veu que la vida és difícil, que un Déu humà, que pateix amb nosaltres, és més convincent, més vertader i ofereix gran ajuda per a la vida ".
Parlant en concret sobre la SIDA i la posició de l'Església Catòlica, considerada per alguns poc realista i eficaç per afrontar-ho, el Sant Pare va dir:
" Jo crec que la realitat més eficaç i més present al front de la lluita contra la SIDA és precisament l'Església Catòlica, amb els seus moviments, amb les seves diverses realitats. (...) Diria que aquest problema de la SIDA no es pot superar només amb diners, encara que siguin necessaris; però si no hi ha ànima, si els africans no ajuden (comprometent la responsabilitat personal), no es pot resoldre aquest flagel distribuint preservatius; al contrari, augmenten el problema. La solució només pot ser doble: la primera és la humanització de la sexualitat, o sigui, una renovació espiritual i humana que comporti una forma nova de comportar-se uns amb altres i, la segona una amistat vertadera també i sobretot amb les persones que pateixen; la disponibilitat, encara que costi sacrificis i renúncies personals, per estar amb els que pateixen ".
