“Vols de veritat ser sant?”

Vols de debò ser sant? ―Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i estigues pel que fas. (Camí, 815)

Tens obligació de santificar-te. ―Tu també. ―¿Qui es pensa que això es fei­na exclusiva de sacerdots i religiosos? 

A tots, sense excepció, va dir el Senyor: «Si­gueu perfectes, com el meu Pare Celestial és per­fecte». (Camí, 291)

Rectificar. ―Cada dia una mica.

―Aquesta és la teva feina constant si de debò et vols fer sant. (Camí, 290)

Ser fidel a Déu exigeix lluita. I lluita cos a cos, home a home ―home vell i home de Déu―, detall a detall, sense claudicar. (Solc, 126)

Avui dia no n'hi ha prou amb dones o homes bons. ―A més, no és prou bo qui només s'acontenta de ser quasi... bo: cal ser «revolucionari».

Davant l'hedonisme, davant la càrrega pagana i materialista que ens ofereixen, Crist vol, anticonformistes!, rebels d'Amor! (Solc, 128)

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu ―la santedat―, no val la pena donar-se.

Per això, l’Església ―en canonitzar els sants― proclama l’heroïcitat de les seves vides. (Solc, 611)

Rebre missatges per correu electrònic

email