“Vés amb promptitud a la Confessió”

Si mai caiguessis, fill, vés amb promptitud a la Confessió i a la direcció espiritual: ensenya la ferida!, perquè et curin a fons, et treguin totes les possibilitats d'infecció, encara que et faci mal com si es tractés d'una operació quirúrgica. (Forja, 192)

Et resumiré la teva història clínica: aquí caic i allà m'aixeco...: l'important és això últim. ―Doncs continua amb aquesta lluita íntima, encara que vagis a pas de tortuga. En­davant! ―Saps bé, fill, fins on pots arribar, si no llui­tes: l'abisme crida d'altres abismes. (Solc, 173)

Has entès en què consisteix la sinceritat quan m'escrius: «estic tractant d'acostu­mar-me a dir les coses pel seu nom i, sobretot, a no buscar apel·latius per a allò que no existeix». (Solc, 332)

Abyssus, abyssum invocat... ―un abisme crida un altre abisme, t'he recordat ja. És la descripció exacta de la manera de comportar­-se dels mentiders, dels hipòcrites, dels renegats, dels traïdors: com que es troben a disgust amb el seu propi capteniment, oculten als altres les seves trapelleries, i van de mal en pitjor, tot creant un precipici entre ells i el proïsme. (Solc, 338)

La sinceritat és indispensable per avançar en la unió amb Déu. -Si dintre teu, fill, hi ha un «gripau», fes-lo sortir! Digues primer de tot, com t'aconsello sempre, allò que no voldries que se sabés. Un cop s'ha deixat anar el «gripau» en la Confessió, que bé que s'està! (Forja, 193)

A l'hora de l'examen vés previngut con­tra el dimoni mut. (Camí, 236)

Rebre missatges per correu electrònic

email