Deixa'm que et recordi, entre d'altres, alguns senyals evidents de falta d'hu­militat:

― pensar que les coses que fas o dius estan més ben fetes o més ben dites que les dels altres; 

― voler sortir-te sempre amb la teva;

― disputar sense raó o ―quan en tens― insis­tir amb tossuderia i de mala manera;

― donar el teu parer sense que te'l demanin, o sense que ho exigeixi la caritat;

― menysprear el punt de vista dels altres;

― no mirar tots els teus dons i qualitats com a prestats;

― no reconèixer que ets indigne de tota honra i estima, fins i tot de la terra que trepitges i de les coses que posseeixes;

― posar-te a tu mateix com a exemple en les converses;

― parlar malament de tu mateix, perquè for­min un bon judici de tu o et contradiguin;

― excusar-te quan se't reprèn;

― amagar al teu Director algunes faltes humi­liants, perquè no perdi el concepte que té de tu;

― escoltar amb complaença que t'alabin, o ale­grar-te que hagin parlat bé de tu;

― doldre't que d'altres siguin més estimats que tu;

― negar-te a exercir oficis inferiors; - buscar o desitjar singularitzar-te;

― insinuar en la conversa paraules de lloança pròpia o que deixen entendre la teva honradesa, el teu enginy o traça, el teu prestigi professional...;

― avergonyir-te per no tenir determinats béns... (Solc, 263)