Treballa sempre, i en tot, amb sacrifici, per posar Crist al cim de totes les activitats dels homes. (Forja, 685)
La correspondència a la gràcia també es troba en aquelles coses menudes de la jornada, que semblen sense categoria i, tanmateix, tenen la transcendència de l'Amor. (Forja, 686)
No es pot oblidar que el treball digne, noble i honest, en les coses humanes, pot elevar-se -i ha d'elevar-se!- a l'ordre sobrenatural, bo i fent-se un quefer diví. (Forja, 687)
Jesús, Senyor i Model nostre, en créixer i viure com un de nosaltres, ens revela que l'existència humana -la teva-, les ocupacions corrents i ordinàries, tenen un sentit diví, d'eternitat. (Forja, 688)