Lluny físicament i, tanmateix, ben a prop de tots: molt a prop de tots!..., repeties feliç. Estaves content, gràcies a aquesta comunió de caritat, de que et vaig parlar, que has d'avivar sense cansar-te. (Forja, 956)
Em preguntes què podries fer per aquell amic teu, perquè no es trobi sol.
-Et diré allò de sempre, ja que tenim a la nostra disposició una arma meravellosa, que ho resol tot: resar. Primer, resar. I, després, fer per ell el que voldries que fessin per tu, en circumstàncies semblants. Sense humiliar-lo, cal ajudar-lo de tal manera que li sigui fàcil allò que li resulta dificultós. (Forja, 957)
Situa't sempre en les circumstàncies del proïsme: així veuràs els problemes o les qüestions serenament, no et disgustaràs, comprendràs, disculparàs, corregiràs quan i com calgui, i ompliràs el món de caritat. (Forja, 958)