No sigueu ànimes de via estreta, homes o dones menors d'edat, curts de vista, incapaços d'abastar el nostre horitzó sobrenatural cristià de fills de Déu. Déu i audàcia! (Solc, 96)
Audàcia no és imprudència, ni gosadia irreflexiva, ni simple atreviment.
L'audàcia és fortalesa, virtut cardinal, necessària per a la vida de l'ànima. (Solc, 97)
He llegit un proverbi molt popular en alguns països: «el món és de Déu, però Déu el lloga als valents», i m'ha fet reflexionar.
―Què esperes? (Solc, 99)
No sóc l'apòstol que hauria de ser. Sóc... el tímid.
―No estaràs empetitit, perquè el teu amor és curt? ―Reacciona! (Solc, 100)