Hem de fomentar en les nostres ànimes un veritable horror al pecat. Senyor ―repeteix-ho amb cor contrit―, ¡que no t'ofengui mai més!
Però no t'espantis quan notis el llast del pobre cos i de les humanes passions: seria estúpid i ingènuament pueril que t'assabentessis ara que «això» existeix. La teva misèria no és obstacle, sinó estímul per a unir-te més a Déu, per a cercar-lo amb constància, perquè Ell ens purifica. (Solc, 134)
No dialoguis amb la temptació. Deixa'm que t'ho repeteixi: tingues la valentia de fugir; i la fortalesa de no grapejar la teva debilitat, pensant fins on podries arribar. Talla, sense concessions! (Solc, 137)
No tens cap excusa. La culpa és només teva. Si saps ―et coneixes prou bé― que, per aquest camí ―amb aquelles lectures, amb aquella companyia...―, pots anar a parar al precipici, ¿per que t'obstines a pensar que potser és una drecera que facilita la teva formació o que madura la teva personalitat?
Canvia radicalment el teu pla, encara que et comporti més esforç, menys diversions a l'abast de la mà. Ja és hora que et condueixis com una persona responsable. (Solc, 138)