Quantes coses noves has descobert! ―Amb tot, de vegades ets un ingenu, i et penses que ho has vist tot, que ja t'ho saps tot... Després, toques amb les teves mans la riquesa úni­ca i insondable dels tresors del Senyor, que sempre et mostrarà «coses noves», si tu respons amb amor i delicadesa: i aleshores comprens que et trobes al principi del camí, perquè la santedat consisteix en la identificació amb Déu, amb aquest Déu nostre, que és infinit, inexhaurible. (Solc, 655)

No ens vulguem enganyar... ―Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se'n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que to­quem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, viu: ens veu, ens escolta, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres inten­cions més amagades.

Ho creiem, això.., ¡però vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell, ni un sol pen­sament, ni una paraula; perquè no l'obeïm, ni mi­rem de dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem... 

―Continuarem vivint amb una fe morta? (Solc, 658)