Vaig llegir amb especial atenció els favors concedits. Gràcies a Déu! Des de feia un temps entre el meu fill i la meva nora havien sorgit molts punts de desavinença que m’havien fet patir dels nervis. Sense dir res a ningú, vaig resar amb molta intensitat a Déu i a Mons. Àlvar per la jove parella.
L’endemà al matí vaig trucar a la meva jove per preguntar-li com havia anat el casament al qual havien estat convidats el dia abans. Amb una veu alegre em va explicar que no hi van anar, sinó que s’havien passat tota aquella vetllada enraonant amb calma sobre els seus problemes. Amb aquesta bona conversa es va tornar a estabilitzar tot. Li vaig agrair aquesta bona notícia, que també a mi em va fer molt feliç. Plena d’alegria vaig continuar llegint la resta d’aquest full informatiu tan recomanable. Dono gràcies a Déu i al nou beat per la seva sorprenent i permanent ajuda en aquesta intenció.
E.H