La meva filla s’examina d’unes proves que ens semblen molt difícils. Ha treballat molt sempre, i és una persona alegre, generosa, bona, esportista, treballadora, que també dedica el seu temps a obres socials i als altres… (què no ho diré, si és la meva filla...!)

El cas és que les proves són a Barcelona, i va ser casualitat que l’església més propera al lloc on ens trobàvem era Santa Maria de Montalegre, on reposen les restes de Mn. José María Hernández Garnica, identificades en una austera i elegant làpida a la paret, a la capella del Sagrari.

Els dies previs i el dia de l’examen vaig estar jo, com a mare, resant sense parar en aquella bonica església. I el dia de l’examen, vaig prometre a Mn. José María que si la meva filla el superava, li donaria les gràcies públicament i contribuiria amb un donatiu a la seva causa.

La meva filla va superar la seva prova (en queden més), i jo estic complint el que vaig prometre.

P.D.F. – Espanya