Evangeli (Jn 14, 6-14)

Jesús li respon:

—Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

Li diu Felip:

—Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

Jesús li respon:

—Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.

Comentari

En primer lloc, convé ressaltar que l'afirmació del Senyor —“Ningú no arriba al Pare si no és per mi”— pot escriure's també amb termes positius: “Tothom pot anar al Pare a través meu”. Pensem també en una altra frase amb les mateixes característiques gramaticals, redactada de manera negativa: “Sense mi no podeu fer res” (Jn 15, 5). Vol dir que “amb ell ho podem fer tot”. No es tracta només de qüestions lingüístiques que presenten sempre sens dubte un interès gran. Es tracta d’entendre a fons els consells del Senyor, per així posar-los en pràctica més fidelment.

La primera frase de l'Evangeli d'avui havia estat la resposta de Jesús a Tomàs, qui no havia entès bé una de les seves revelacions: “I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta” (Jn 14, 4). Gràcies a les dificultats de comprensió de Felip, en disposem d'una precisió nova, força interessant per seguir l'orientació fonamental de la nostra vida a la terra. L'objectiu final és tornar a la casa paterna. Déu ens ha creat i a ell hem de tornar, si som fidels. Per això, sens dubte, Jesús dona aquestes indicacions: ell és el camí, l'únic, que porta al Pare.

Sant Josepmaria va maldar sempre a la vida de pietat per seguir un itinerari; ho va aconsellar també a tothom que li demanava orientació per a la vida espiritual. Perquè Jesús ens diu que ell és el “Camí” i que, si recorrem a ell i el tractem, ell ens menarà al Pare. A Déu Pare, per ressaltar així la seva paternitat i, alhora, la nostra filiació. Sempre va aconsellar que busquem en tot i per a tot el fonament sòlid de la filiació divina. No només en moments determinats de la vida, per exemple quan arriben les contradiccions i les dificultats, sinó també a la vida de cada dia.

Així ens ho diu en una de les homilies: “Doncs això mateix s’esdevé en la conducta del bon fill de Déu: s’arriba a atènyer també —sense saber-ne el com, ni per quin camí— aquesta deïficació meravellosa, que ens ajuda a enfocar els esdeveniments amb el relleu sobrenatural de la fe; un estima tots els homes talment com els estima el Nostre Pare del Cel i —això és el que més compta— s’obté una empenta nova en l’esforç quotidià per acostar-nos al Senyor. Tant se val que hi hagi misèries, hi insisteixo, ja que aquí hi ha els braços amorosos del Nostre Pare Déu per a aixecar-nos” (Amics de Déu, n. 146).

Demanem a sant Felip i a sant Jaume el Menor que ens ajudin a conèixer encara millor el Senyor Jesucrist, perquè ell ens meni al Pare, ja en aquest món. Preguem també a la Mare de Déu que ens ajudi a fer una vegada més el primer pas per a tractar amb la intimitat més gran possible el seu Fill diví, la seva santa humanitat.