Laguna es vestia de gala per rebre la visita del prelat de l'Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría. Des de fa temps havia mostrat gran interès per venir a l’hospital, per visitar els malalts i les seves famílies.
Era una visita molt esperada, ja que Laguna va sorgir amb motiu del centenari de sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei. Sant Josepmaria va començar la seva tasca sacerdotal atenent persones malaltes, sense expectatives de curació per aquella època, a les quals ajudava, acompanyava i confortava en els seus sofriments als barris més pobres de Madrid.
"Estimeu-los com part de la vostra vida, amb la vostra mateixa vida"
Durant la visita, el Prelat va saludar tots els professionals, als quals va instar a "estimar els malalts com part de la vostra vida, amb la vostra mateixa vida". Els va demanar que els tractessin amb molt d’afecte, atenent-los amb alegria tot i el cansament, i veient-hi en ells la imatge de Crist.
Els voluntaris, per la seva banda, van rebre paraules de càlid agraïment. Els va encoratjar a ser "els encarregats de que tots hi trobin aquí una llar. És fantàstic pensar que podem fer de Laguna un lloc on la gent es trobi a casa seva. Estimeu molt la gent".
També va dedicar moltes estones a les famílies dels malalts, a les quals va suggerir que es recolzessin en la pregària, sabent que cada malalt és un fill de Déu.
Els pacients i la gent gran, especialment, van rebre molts detalls de predilecció per part del Prelat, que, amb singular afecte, es parava amb cadascun per dedicar-li unes paraules i beneir-lo. A tots ells els va animar a ser capaços de portar la malaltia amb alegria, perquè amb ella ajuden l'Església i el món, i va destacar el gran amor que sentia sant Josepmaria pels malalts, pels qui vetlla especialment des del cel.
Acabada la visita, els professionals es van fer una foto de família prop de la façana. El Prelat de l'Opus Dei va marxar de Laguna, després d’haver-nos estimulat, acompanyat i animat. Amb un somriure i uns últims consells, la porta del cotxe es tancava. Deixava rere seu una estela de records i una infinitat d’idees per pensar a poc a poc.
