Què diu sant Josepmaria?: Un breu text de sant Josepmaria cada dia.
Quan expliquem el perquè de les nostres reaccions espontànies, més que dir «és que soc així», moltes vegades hauríem d’admetre: «M’he fet així.» Article de formació cristiana sobre la forja del caràcter en la vida dels cristians.
L’art de conviure està estretament relacionat amb la capacitat de demanar perdó i de perdonar. Tots som febles i caiem amb freqüència. Ens hem d’ajudar mútuament a aixecar-nos sempre de nou. Moltes vegades ho aconseguim a través del perdó.
Nou text de la sèrie centrada en la formació de la personalitat. En aquesta ocasió, es reflexiona sobre el coneixement d’un mateix, amb virtuts i defectes, necessari per ser feliç.
La maduresa cristiana implica agafar les regnes de la nostra vida i demanar-nos de veritat, davant de Déu, què ens manca. Llavors comença un combat per adquirir, amb el nostre afany, i sobretot l’ajuda del Senyor, les virtuts.
Per viure la caritat cal començar reconeixent en l’altre algú digne de consideració, i posar-se a la seva pell. Es tracta de tenir empatia, tema d’un nou article de la sèrie sobre “Formació de la personalitat”.
Els actes voluntaris contribueixen a crear una connaturalitat afectiva amb el bé cap al qual es mou la voluntat. Per a això, és fonamental voler el bé veritable i tenir en compte el temps. D’aquesta manera, es viu plenament la realitat, que ens permet descobrir l’immens panorama del món interior.
Algunes persones, quan pensen en la formació, tendeixen a considerar-la com un saber. Tanmateix, arribar a la integritat de la persona requereix pensar en la formació com un ésser. Es tracta d’un objectiu molt més alt: submergir-se en el misteri de Crist i deixar que la gràcia ens vagi transformant progressivament per configurar-nos amb Ell.
En aquesta segona part de l'article “Créixer en família” s’afronten altres elements que s’aprenen a la llar: la bona educació, la disciplina, l’humor, la vida d’oració, etcètera.
Ningú no arriba al món per accident; cadascú val molt, ho val tot. El valor de la vida s’aprèn, sobretot, en la família, lloc per forjar la personalitat.
Una de les notes de la personalitat madura és la capacitat de conjugar el desplegament d’una activitat intensa amb l’ordre i la pau interior.
A l’inici de la vida, en el transcurs d’aquesta i al final, la nostra identitat sempre s’està formant. En aquest article, últim de la sèrie sobre la formació de la personalitat en clau cristiana, es transparenta la meta d’aquesta carrera: el descans de la nostra fràgil identitat en la de Déu.
Sentit comú, bon humor i obertura als altres: amb aquesta clau s’aborden, en aquesta segona part, alguns aspectes del descans, tan necessari en la nostra vida com la feina.