Evangeli (Mc 12, 35-37)

Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:

Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David?

David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir:

El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics sota els teus peus.

Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?

Una gran gentada l'escoltava de bon grat.

Comentari

Ahir consideràvem la resposta de Jesús davant una pregunta que li formulava un escriba sobre quin era el primer manament de la llei de Déu i com el Senyor feia referència al conegut Xemà Israel unit al deure amb el proïsme.

A l'Evangeli d'avui, es recull un ensenyament del Senyor que suposa una gran ajuda per comprendre millor el misteri de la seva identitat.

Al llarg de l'Evangeli, Jesús s'ha anat revelant progressivament als homes, per exemple, quan Sant Pere el va confessar com el Messies (cf. Mc 8, 29) o quan el cec Bartimeu el va anomenar el fill de David misericordiós (cf. Mc 10, 47-48).

En el passatge d'avui, Jesús ensenya als seus deixebles, encara que de manera vetllada, que aquests títols que li atribueixen són correctes, però encara incomplets. I és que és veritat que el Senyor és el Messies, el Fill de David esperat, l'enviat de Déu, però, abans que res, és Fill de Déu.

Amb la pregunta que formula el Senyor, vol orientar-los cap a la transcendència i fer-los adonar que el Messies no era només un home, sinó algú de naturalesa divina. En dir que David va escriure el salm que els cita (cf. Sal 109), Jesús exposa el sentit messiànic que tenen aquestes paraules: «va dir el Senyor al meu Senyor». I és que aquest segon «Senyor» és el Messies, i implícitament Jesús s'hi identifica.

D'aquesta manera, el caràcter misteriosament transcendent del Messies queda expressat per la paradoxa que sent fill –entès com a descendent de David–, però aquest li diu el seu Senyor, perquè no només és fill de David, sinó que, principalment, és el Fill de Déu.