Evangeli de la solemnitat del Corpus Christi (A): el pa del cel

Evangeli i comentari de la solemnitat del Corpus Christi. “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna”. Nodrir-nos del pa de vida significa entrar en un dinamisme d’amor i esdevenir persones de pau, persones de perdó, de reconciliació, de compartir solidari.

Photo by evi-radauscher, on Unsplash.

Evangeli (Jn 6, 51-58)

Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:

—Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?

Jesús els respongué:

—En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.


Comentari

L’evangeli de la solemnitat del Corpus Christi recull un fragment del discurs del pa de vida pronunciat per Jesús a la sinagoga de Cafarnaüm, després del miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos. Sant Joan explica que les paraules de Jesús sobre el futur misteri del seu cos i de la seva sang van provocar sorpresa i rebuig. L’Església, però, no ha deixat de renovar dia a dia la fe agraïda en la presència real de Jesús sota les espècies sacramentals; i per això també el treu en processó pels carrers, perquè tothom pugui adorar-lo i rebre’n les benediccions.

Jesús es refereix al famós mannà que Déu va fer ploure al desert per als israelites i que tant els va admirar. El llibre de l’Èxode explica que “en veure'l, els fills d'Israel es van dir entre si: Man-hu? (que vol dir: Què és això?) No sabien què era. Moisès els va dir: Això és el pa que el Senyor us dona per a aliment” (Ex 16, 15). És lògic que els cristians manifestem també sorpresa davant d'un do molt més sublim i misteriós, com és l'Eucaristia, que ens dona la vida eterna.

Jesús explica que el mannà del desert prefigurava el veritable pa del cel, que Déu donarà als homes per mitjà del Fill. També el miracle de la multiplicació dels pans volia prefigurar l'eucaristia d'alguna manera, i per això fou preludi del discurs de Jesús. Els qui van menjar el mannà al desert, però, van morir; igual que aquells que buscaven Jesús només per haver sadollat els cossos. El Senyor convida a desitjar el veritable pa del cel, que sadolla les ànimes de la fam de Déu i els comunica vida eterna: la vida del propi Jesús ressuscitat.

Quan Jesús va convidar a menjar i beure el propi cos i sang, s’esdevingué l’abandó dramàtic de molts dels deixebles. Precisament, però, la fe en la presència real del Cos i de la Sang de Jesús sota les espècies sacramentals és un dels elements més característics del credo cristià. A més d'estar fonamentada en els textos del Nou Testament (com ara aquest discurs de Jesús o els relats de la institució de l'eucaristia), la creença és palesa ja des dels inicis de l’Església. Per exemple, cap a l'any 90, sant Ignasi d’Antioquia escrivia que mantenien opinions contràries a l’ensenyament del Crist els cristians que “s’abstenen de l’eucaristia i de l'oració perquè no confessen que l’eucaristia és la carn del nostre Salvador Jesucrist, carn que va patir pels nostres pecats i que el Pare, en la seva bondat, ha aixecat de nou”[1].

El Papa Francesc convidava a renovar la fe eucarística multisecular i a deixar-nos transformar pel Crist en rebre’l: “El pa és realment el seu cos donat per nosaltres; el vi és realment la seva sang vessada per nosaltres. L’Eucaristia és Jesús mateix que es dona completament a nosaltres. Nodrir-nos d’Ell i viure en Ell mitjançant la comunió eucarística, si ho fem amb fe, ens transforma la vida en un do a Déu i als germans. Nodrir-nos del pa de vida significa entrar en sintonia amb el cor del Crist, assimilar les seves eleccions, els seus pensaments, els seus comportaments. Significa entrar en un dinamisme d’amor i esdevenir persones de pau, persones de perdó, de reconciliació, de compartir solidari. El mateix que va fer Jesús”[2].

Sant Josepmaria comentava que “el nostre Déu ha decidit de romandre en el sagrari per alimentar-nos, per enfortir-nos, per divinitzar-nos, per fer eficaços la nostra feina i el nostre esforç”[3]. I afegia: “Si bé hem estat renovats en rebre el Cos del Senyor, hem de manifestar-ho amb obres. Que els nostres pensaments siguin sincers: de pau, de donació, de servei. Que les nostres paraules siguin de veritat, clares, oportunes; que sàpiguen consolar i ajudar, que sàpiguen, per damunt de tot, portar a d’altres la llum de Déu. Que les nostres accions siguin coherents, eficaces, encertades: que tinguin aquest bonus odor Christi, la bona olor de Crist, perquè recordin la seva manera de captenir-se i de viure”[4].


[1] Sant Ignasi d'Antioquia, Carta als d'Esmirna, 7.

[2] Francesc, Àngelus, 16 d'agost de 2015.

[3] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 151.

[4]Ibidem, n. 156.

Pablo M. Edo